Primer avís

Fa temps que el sector del voluntariat està en crisis, no descobreixo res de nou. Els que us hàgiu mogut en el món d’entitats sense ànim de lucre o associacions, sigui cultural, esportiva o de veïns, ho sabreu. Les juntes estan cada dia més magres, manca relleu i són sempre les mateixes persones les que aguanten l’espelma. Com diria el rector, falten vocacions. Fins i tot una entitat tan necessària com la Creu Roja que tota la vida s’havia nodrit de persones disposades a compartir una part de les seves hores en benefici de la comunitat, ho passa malament. Jo em pensava que amb la pedrera cada cop més grossa de jubilats i jubilades, el problema s’aniria solucionant de mica en mica, però ja es veu que la cosa és més profunda i molts d’ells, encara que sempre hi ha excepcions, prefereixen dedicar el temps que han recuperat en altres coses.

Noticias relacionadas

Els previsors

Más noticias relacionadas

Per cert, que no hem de confondre jubilats amb avis i àvies, que són les persones que tenen més pressa del món perquè tenen el cul llogat d’obligacions familiars rere els nets. Tampoc confio que la proposta de país ric de treballar només quatre dies a la setmana, sigui la solució que ho resolgui si mai entra en vigor. Quan fa tot just una setmana els voluntaris de l’Illa del Rei feien públic que cal pensar en una estructura dotada pressupostàriament per anar preparant el seu relleu, ja que la majoria superen la vuitantena i no podran garantir molts anys més la seva valuosa tasca, vaig pensar que allò era un primer avís. Els gestors públics de Dalt la Sala no haurien de passar per alt aquest avís per evitar que es perdi tot aquest llegat que estan mantenint viu en terreny municipal.