Advertència: és una altra anàlisi electoral. Si n’estan farts, s’abstenguin. Queden perdonats. Ho entenc.
Es diu que el dia de votar és la festa de la democràcia. No és de les més divertides i per açò tal vegada molts no hi van. Com a bona festa té preparatius llargs. Llista de convidats. Pallisses verbals abans, durant i després. Cartells enunciatius. Qui triomfa. Qui fracassa. Qui lliga. Qui vol i no pot. Qui perd els papers. Regals. Ressaques. Balls millorables. Amistats exacerbades, plors i càntics regionals.
Entre els que s’abstenen d’anar a la festa n’hi ha dos tipus: de vessuts i d’enfadats. Els primers passen, res a fer. Els segons volen expressar cosa, l’abstenció protesta contra el sistema o qui els ha decebut. Una bestiesa. No es pot distingir de la primera i és impossible interpretar amb detall què volen. Protesten al buit i prou. Si no és tot com vull jo, no vull res. Com a menors d’edat.
A la festa de la democràcia de diumenge, els de la música catalana hi van ser tots, però no van ser més. Antònia Font va sonar molt per sota del «Libertad, libertad...» del més pijos, d’econòmiques i empresarials, que van ser designats de forma inesperada, fins i tot per a molts ells, reina del ball. Per recollir la corona ha de trobar parella i només tenen a l’abast un grup cridaner, que cada vegada atrau més gent amb els himnes identitaris, estètica uniforme, musculats, amb solucions ràpides de crits i empentes.
Però l’autèntica punyada va ser per al grup de socials, de bona família un dia obrera, acostumats els darrers anys a dur la veu cantant del pop presidencial a la majoria de saraus, que han quedat amb un pam de nassos, el seu butlletí de bones notes a la mà i copets a les espatlles entre ells. A més, no tenen amb qui lligar, sobretot perquè els caps de colla de la música indie, els assemblearis de bongos i llenguatge recaragolat, es van quedar sols, sempre discutint pels orgullosos egos, embafant amb la seva retòrica a tots, totes i totis. Ja no s’aguanten ni ells. Els queda sumar ja o morir d’abstenció a la propera festa.
