TW

El primer que crida l'atenció a tots els viatgers que visiten Albània és la gran quantitat de Mercedes que circulen pels seus carrers i carreteres, malgrat ser un país amb una renda per capita molt baixa. Sempre havia estat una terra agrícola i pobra, però el seu pas per la feroç dictadura comunista de Enver Hoxha la va arruïnar encara més. Ara tracta de recuperar-se i una de les seves vies és el desenvolupament turístic. Té paisatges atractius (Alps albanesos, grans llacs, platges encara que inferiors a les de Menorca, i interessants jaciments arqueològics i parcs naturals), preus barats i gents amables, però és un país atrotinat, ple d'edificis abandonats a mig construir i brutícia pertot arreu.

A tres quilòmetres de la costa sud albanesa es troba l'illa grega de Corfú i diversos vaixells creuen diàriament les dues fronteres. Deixar la primitiva Albània i arribar a la bella i    turistificada capital de l'illa dels Durrell és tot un contrast. Per allí pul·lulen hordes de turistes europeus alegres en deixar enrere la massificació dels seus llocs de residència, inundant els carrers amb les seves acolorides samarretes i bermudes. D'aquesta manera obliguen els locals que no viuen de l'hostaleria o la venda de souvenirs a escapar quan poden i viatjar als destins natals dels invasors.

I així anem creant un moviment perpetu de fugida als llocs bells de la terra, mentre uns altres es buiden. Uns clamen sense èxit contra la despoblació i el altres contra la massificació.