No és pròpiament una cala però sí un trosset de costa que va ser urbanitzada a principis dels anys seixanta del segle passat.
Val a dir que Menorca ha estat una illa on s'havia desenvolupat una notable indústria de transformació, atès que tant la construcció naval i les sabates com la bijuteria eren elaborades important matèries primeres (fusta, plata, pell i cuiro i, transformant-les en productes acabats i exportant-les fora de l'Illa. No és un cas massa freqüent el d'una illa, aparentment aïllada però ben connectada per la mar.
Recordaré que Menorca sempre ha estat ben dotada d'empresaris d'empenta, com és el cas del promotor d'aquesta urbanització, Gabino Sintes, d'Alaior, que va dirigir una de les més grans fàbriques de sabates, va intuir que l'evolució de l'industria mundial podria anar deixant fora dels circuits comercials les sabates menorquines, repetint-se la desfeta derivada de la independència de Cuba l'any 1898, quan es va produir l'emigració -especialment ciutadellenca- cap a l'Argentina. Aquesta visió de futur, el va dur, a primers dels anys 60 a comprar un tros de costa, sense cala ni arena ni cap altra atractiu aparent, i contractar a l'arquitecte Barba Corsini – qui més endavant va signar el projecte del poblat de Pescadors de Binibèquer-, que va dissenyar, segons les directrius de Gabino Sintes un tipus d'urbanització on un dels aspectes diferencials respecte a altres conjunts turístics, va ser l'eliminació de tota casta de cablejat elèctric i, fins i tot, telefònic, i la notable importància de la jardineria a tots els carrers de la urbanització. Semblava un objectiu no massa afortunat, però el temps li va donar la raó; la qualitat i el bon manteniment van per endavant de l'especulació de sol i arena. Vull citar a un germà seu, Fernando, que va crear una indústria puntera en el món de la gelateria que encara dura, amb el nom de La Menorquina.
