Seria molta coincidència que les coincidències no existissin. L'epítet d'aquestes pot despertar la curiositat del lector, àvid de trobar sentit a allò que acaba de detectar. Fou el meu cas, dia 29 del passat mes d'agost, tot fullejant aquest mateix Diari quan hi trobà això: «Abascal diu que els espanyols hauran de defensar-se davant la invasió migratòria»; i, sols girant pàgina, l'epifania de la famosa coincidència aparegué, quan llegí que el Papa Francesc diu que «rebutjar els immigrants és pecat greu». Arran d'aquests dos titulars se'm va formular i esclatar una pregunta interna, una que fa temps no li trobo resposta: Per què qui es consideren més religiosos (i hàlit prominent de nacionalcatolicisme albira en els postulats del Sr. Abascal) són els que menys planyen als més desfavorits? No va contra les ensenyances de Nostre Senyor no «donar aigua a l’assedegat, ni menjar al famolenc, ni acollir al foraster?». No ho dic jo, sinó St. Mateu, 25.15.
Una altra doctrina Catòlica, ben diferent, no tacada de nacionalisme o patriotisme (pel cas és el mateix), sinó del missatge més semblant a l'original de Jesús, és la franciscana, a la qual pertany l'actual i citat Papa. L'ordre o filosofia franciscana, que data de principis del segle XIII, entre altres ensenyaments, es basa en la promoció de la pau, la reconciliació, la humilitat, la mansuetud i l'amor als pobres i cap als menyspreats per la societat... Doncs perfecte! L'estúpida pregunta que em formularia si fos idiota del tot seria: Per què no actuem en conseqüència aquells que creiem en les ensenyances del Fill de Déu? Però soc un beneit, perquè solec oblidar que l'home anteposa, al Déu de la fe, els déus pagans o a qualsevol vedell d'or que ens doni estaló en la nostra caiguda moral i espiritual.
Podem tirar les xarxes, pescadors d'homes, més enllà de les nostres fronteres. Jo ho faré sense sortir-me ara tampoc d'aquest Diari, puix dia 2 de l'actual mes de setembre anunciava: «La ultradreta guanya unes eleccions a Alemanya (concretament a Turíngia) per primer cop des de Hitler». D'acord... Sols cal tirar la vista enrere i preguntar-se sobre quins fonaments es va constituir la Unió Europea. La resposta hauria de ser sabuda per tothom: Principalment per a la reconstrucció del Vell Continent rere els estralls del Nacionalsocialisme durant la Segona Guerra Mundial... Hi ha altres sis milions de raons, però qui no les recordi ens posa en perill a tots de reviure-les de bell nou...
Però ara, una altra pregunta ridícula m'assalta: Quants cops hem d'ensopegar amb la mateixa pedra per aprendre a no ensopegar-hi?, puix crec que el feixisme i el nazisme són germans, fills de la mateixa meuca que parí també el comunisme, aquest però, fill d'un altre pare; en tot cas, aberracions contra l'home i contra qualsevol base on se sustenti l'original cristianisme, que és el ciment on reposa la nostra societat civilitzada occidental... o almanco, fins fa poc, ho era. Un altre «isme» ha fet també menyscapte a la vella Europa idolatrant més vedells d'or: El liberalisme. Però aquest tema, els que em coneixeu, ja sabeu que em fa urticària.
També sé què penseu qui veieu als immigrants com problemes a erradicar. Us he escoltat i avergonyit de vosaltres; de fet, avergonyiu la condició humana. «Si defenses els immigrants, porta-te’ls a casa. Espanya, primer. Espanya pels espanyols. No hi ha lloc per a tothom. Només duen delinqüència i misèria». Però què són aquestes frases si no odi i por? I diria que més por que odi. La ignorància és la major generadora de por, tot i que conèixer, entranya més angoixa... Per començar, les feines que fan els immigrants: Les volen fer qui volen impedir la seva arribada? Espanya, és sols per a qui té un carnet que diu que és espanyol? Si és així, ens atrinxerem de tots els nouvinguts (turistes inclosos)? Lloc per a tothom: I l'Espanya buidada? Delinqüència i misèria: No han anat sempre plegats independentment de la procedència? Ara bé, tampoc hem de fer efecte crida o continuaríem fomentant el risc de perdre vides en les pasteres i en els filats.
I la feina és de tots, ans també és de fons, de valors i de valor, i no ha de fer-se quasi tota sols dins les nostres fronteres, sinó més en origen i no tant en destí. Si cal defensar-se de res, Sr. Abascal, ha de ser de les màfies que trafiquen amb persones, no dels desvalguts que arriben més morts que vius. I si tinguéssim realment un govern dialogant sense res a amagar al país que més immigrants ens envia, Sr. Sánchez, la conjuntura seria més senzilla. Ja ens explicarà, per cert, què passa amb el Sàhara. Després jo reprendria la concernència Cristiana amb allò tan fàcil d’entendre per als Creients: Que tots som fills de Déu i, per tant, com a germans hem de portar-nos. Però la meva aura, sovint ostatge del reialme de la foscúria, em recorda algunes polítiques d'aquests fills, que alguns em fan pensar ho són igual, però bastards no reconeguts. Qui es doni per al·ludit, que es miri la lluna, no el dit.
«Pater dimitte illis, non enim sciunt, quid faciunt». St. Lluc, 23. 34.
