TW

No em digueu que els menorquins no som així. Quan xerram de Menorca, sobretot a gent que és de fora o quan vius lluny de l’Illa, ens cau la bava. Tot són meravelles. És així. I és normal. La majoria de gent xerra bé del lloc on ha viscut tota la vida, més que res perquè és el que més coneix.

Noticias relacionadas

Però dins la meva subjectivitat menorquina crec que podem dir que objectivament Menorca és un dels millors llocs per viure. Per molts motius. Tenim la mar a una passa, unes platges paradisíaques, uns bells paisatges naturals, una riquesa arqueològica i cultural... A més, econòmicament estem bé, hi ha feina. És un lloc petit, tranquil i segur, amb una baixa taxa de criminalitat, i alhora hi ha molta vida social. També la climatologia (de moment) acompanya. No fa un excés de fred a l’hivern i la calor estiuenca encara es pot aguantar. I el millor, per jo, els canvis de temps i d’ambient. Quan ja no pots més de l’estiu i el bullici, ve la tardor que ens duu la tranquil·litat de l’hivern. I quan ja estàs fart de la calma i ja et fa ganes un poc més de marxa arriba la primavera per anunciar que l’estiu, amb el seu animat ambient, està a tocar.

A Menorca es viu tan bé, i té tantes coses bones, que els que hem nascut aquí ja no som als únics que ens té enamorats. Molta gent de fora s’acaba establint de manera més o manco regular a l’Illa, ja sigui per fer feina, per fer negocis o per poder venir uns mesos a descansar. Aquesta gent, sobretot els que més doblers tenen, compren cases, i sense voler-ho (i sense voler criminalitzar ningú) alteren el mercat immobiliari, elevant els preus dels habitatges a límits inassumibles per a molta gent. La sensació per als que ja duim diverses dècades vivint aquí i ens hem omplert la boca de les meravelles de Menorca és agredolça. D’una banda, veim que si tot va bé passarem els darrers anys de les nostres vides allà on sempre hem volgut acabar i, per l’altra, comprovem que, si els preus de l’habitatge continuen així, seran els nostres fills els que hauran de marxar i s’hauran de conformar a dir que un dia van viure a un dels millors llocs del món.