El dilluns passat es va conmemorar el 80 aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, i en molts llocs s’ha parlat del paral·lelisme entre aquell règim y la pujada al poder de Donald Trump. Certament, un segle després sembla que la política moderada ja no hi és i els europeus i americans vans als extrems populistes que recorda molt el que va pasar als anys 30 del segle passat.
Hitler només va tardar 6 anys per convèncer sense l’existència de xarxes socials. Només uns pocs es van prendre seriosament Hitler, i el mateix ha passat amb Trump, que ha sigut objecte de bromes fins ara.
Avui, més que mai, és necessari reivindicar aquest aniversari dels horrors, perquè estem en una societat en la que molts joves no es senten representats pels partits tradicionals i que han trobat en les xarxes la millor campanya amb uns missatges senzills que arriben a les noves generacions que no tenen tan present el que va passar com els seus pares.
El mateix cap de setmana en què es compleix aquest aniversari, hem escoltat Donald Trump dir que s’ha de netejar Gaza, com si els seus habitants fossin una infecció i Gaza fos Marina d’Or on construir una ciudad de vacaciones. Hem vist un Trump que no té complexos per passar de les paraules als fets i això pot donar impuls a la dreta acomplexada europea, i el que avui trobem escandalós, serà assumit de forma natural en poques setmanes quan l’efervescència de les protestes es relaxi.
Trump no és Hitler, però tots els totalitarismes comencen buscant un enemic intern com a causa de tots els mals. No és això el que està passant als EUA del segle XXI?