A l’època d’hivern estem acostumats a un ambient relaxat, amb locals tancats i una fatal coincidència entre els dies lliures dels establiments d’un mateix sector. Dimecres volia prendre un aperitiu i vam trobar molts locals tancats, o també un bar amb horari de botiga, tancat de 13.30 a 17 hores. Ningú ha pensat en un tancament escalonat, o potser algun local petit no dona per tenir un horari adaptat als clients. Ahir divendres. Com a preludi del cap de setmana, és habitual tenir activitats culturals a darrera hora del dia. Curiosament, aquest divendres podria triar, si no estigués obligat a una d’elles, entre tres conferències. Una presentació de llibre a l’IME, una conferència a l’Ateneu i un debat a la Fundació Rubió. O es perd per poc o per massa. Potser podríem tenir, organitzat per gremis o des de l’Administració, un calendari d’actes, i de locals tancats, a on tothom incorpori la seva agenda, perquè la gent es pugui organitzar millor, ja que som pocs. Que la incorpori, per intentar coordinar, em refereixo a millorar el servei als ciutadans.
La coordinació dels actes és responsabilitat de molts, però altres qüestions que depenen d’uns pocs ajuntaments també manifesten una visió molt localista. Un exemple, els ajuntaments més grans han apostat per la gestió telemàtica dels aparcaments públics, però cap ha pensat que els menorquins sortim del nostre poble. Si un maonès vol aparcar a Alaior o Ciutadella, o a la inversa, es trobarà amb una aplicació informàtica diferent de la del seu poble, de manera que no pot utilitzar el recurs digital fora de casa, fora de la seva taifa. El califat menorquí està fragmentat sense cap casta de coordinació, el modern recurs digital s’ha limitat a un entorn immediat.
¿Podeu imaginar que si s’aplica un sistema de realitat virtual als monuments megalítics cada ajuntament ho faci pel seu compte amb un programa diferent? No passarà, però alguna cosa similar existeix a l’aplicació que totes les administracions menorquines empren per relacionar-se digitalment amb es ciutadans. El primer en digitalitzar els processos va ser Alaior i es va basar en el sistema RED-SARA establert a nivell de l’Estat. Els altres municipis es serveixen de SILME, creat pel Consell, per tant un sistema diferent, encara que enllaçat també amb l’aplicació d’Alaior. No obstant, cada ajuntament ha demanat especificitats, de manera que si es vol entrar en un procediment, pot haver-hi set entrades lleugerament diferenciades, o bastant, quan es tracta del mateix document que un ciutadà, o especialment els professionals, estem obligats a presentar digitalment. Es fa a cada ajuntament d’una manera, amb uns llistat de carrers a vegades confusos per anteposar «carrer/avinguda» a tots, o per dur o no accent, que el programa discrimina.
Els comerciants s’haurien de coordinar millor, i l’autonomia municipal està mancada d’una coordinació que milloraria sense dubte el funcionament de l’Illa. Veure que el polígon de Ciutadella està pendent d’ampliar des de fa vint anys, o que tenim tantes urbanitzacions sense serveis, com tota la vorera nord del port de Maó, entre altres entorns urbanitzats, o la proliferació de caravanes acampades a zones sense serveis, o d’alt nivell de protecció, des de Ciutadella as Grau, tocant l’Albufera, o que no s’ha estructurat un sistema d’aparcaments que no sigui, freqüentment, aprofitant zones sense desenvolupar o en sol rústic, tot açò dona a entendre que alguna cosa està fallant. Fa pensar si realment l’Illa pot seguir funcionant amb aquesta fragmentació normativa i de gestió, o seria millor tenir un gran consorci unificat per resoldre totes les qüestions que s’allarguen anys i anys sense avançar, dins dels set ajuntaments. Com a darrer botó d’aquesta llista, per als interessats en urbanisme diré que els ajuntaments no han pogut acordar de manera comú els criteris d’interpretació de la famosa Llei 7/2014 que tracta de la legalització d’edificis en sol rústic. Ens podem trobar, de nou, amb aquesta multiplicitat de detalls diferents a cada ajuntament que, si la Llei és clara no haurien d’existir, o que, per facilitar la vida als ciutadans, s’haurien d’unificar.
Menorca té un gran potencial i el territori està ben conservat, però el seu futur està en gestionar-lo com una peça única, evitant els localismes que no fan sinó paralitzar l’evolució de la nostra illa.