El dia 24 de gener he llegit a MENORCA · «Es Diari» un article d’Àngels Andreu, on diu «que s’allargui la temporada (turística) en el temps... és gairebé impossible quan no hi ha connexions aèries que ho facin factible, o els establiments estan tancats» i m’ha semblat absolutament coherent amb la meva experiència de la setmana dels barbuts.
La banda de llevant de l’Illa –a ponent no ho sé- sembla que hi ha un impàs cronològic on la vida s’ha aturat. Dinar a Maó just passades les tres del migdia va ser un problema. Afortunadament, encara hi ha qualcú que em coneix i vaig poder menjar un parell de «manolitos» per entretenir la poca gana que tenia. El vespre, després d’assistir a la sessió dedicada a Zaca a l’Ateneu de Maó, vaig provar de menjar qualque cosa as Castell, el meu poble, i només vaig poder anar a Calasfonts on hi havia, només, un establiment obert. Vaig ser l’únic client.
La qüestió és que dissabte tenia pensat assistir a un acte organitzat per Adolf Sintes al Casino de Sant Climent, dedicat al proper centenari de la festa que se celebrava a la pedania de Maó, iniciada l’any 1925 per un home d’Artà i que es va anar celebrant, a rodolons, fins ara i on Sant Antoni guanyava als dimonis a un joc del qual jo no en sabia res; es veu que els dimonis en feien trenta i el Sant, trenta i un.
Anant al començament del relat, en contra del meu inveterat costum d’arribar quasi sempre tard, a les sis i mitja del capvespre em vaig trobar que el poble de Sant Climent semblava un lloc inhòspit i despoblat. No hi havia cap llum ni al Casino, ni al bar de la plaça ni tampoc a sa Taverna: Tot a les fosques i, per tant, vaig dubtar de si jo havia llegit bé l’anunci de la premsa local i vaig optar per tancar-me dins el cotxe, escoltant la pluja, deixant passar el temps. Devers les set i quart, ja fosc, vaig obrir el paraigua i vaig veure que sí que hi havia vida, el petit teatre del casino ja estava boni ple de gent i que la meva impressió de poble despoblat era mentida.
Vaig xalar com un vedell jove. I acabat l’acte vaig poder fer un «mordisco» com deia un antic batle d’Alaior a sa Taverna, ja que es Casino estava ple a esclatar.
Però aquí no acaba la història. Diumenge dia 19, després de l’acta d’«Es Diari» al Teatre Principal, vaig provar d’anar a sopar qualque cosa as Castell. I sabeu com va acabar l’aventura? Sent l’únic client de l’únic bar obert a Calasfonts, igual que l’anterior dijous.
Em sembla que sí que hi ha cosa que no va massa bé si volem aplanar la demanda turística de «l’illa del nord» que diu un amic meu de la part central de Menorca.
