TW

Cada any, quan arriba el mes de febrer, me ve a la memòria aquella nevada de 1956, de la qual, en Toni Seguí Seguí de Sant Lluís, que actualment és periodista del diari MENORCA, juntament amb 10 col·laboradors més, i molts d’altres que varen ajudar, va coordinar aquest llibre, del qual he posat el títol en aquest article, que va editar «S’Auba» a Sant Lluís, l’any 2007, i que té    un total de 292 pàgines, si no ho duc malament.

Aquest llibre és una obra de cap i peus, està farcit de fotografies dignes de veure, la part narrativa dona gust llegir-la, perquè l’autor no toca tan sols la nevada que he posat per títol, sinó que en toca moltes d’altres, hagudes a Menorca, entre el segles XVIII, i XXI. La meva intenció no és mostrar res a ningú, tan sols voldria llevar sa pols d’aquelles nevades, que són història, i recordar la nevada del 1956, què són molts, que encara, tenen    present.

LES ANTIGUES NEVADES. Sense començar sa casa per sa teulada, però de forma molt resumida, faré un record de les nevades més antigues, que es troben documentades en aquest llibre; són molts els punts que es poden tocar, perquè se'n troben de molt curiosos, però de cap manera caben a un article, ara de llarg poden fer curt, i ho dividiré en dos.

De la primera gran nevada documentada a Menorca el mes de gener de 1726, no tenim referències de quants de dies va nevar, però dels efectes totalment perjudicials que va ocasionar al camp i a la ramaderia en dona testimoni una carta, que varen enviar els jurats de l’Illa al governador Richard Kane sis anys després, el 12 de maig de 1732, amb una relació del nombre d’animals morts arreu de l’Illa, arran del fred i la neu d’aquell fatídic mes de gener. En total, varen ser 17.429 animals, entre bens, 12.155, bestiar boví, 815, cabrum, 1.869, porquim, 2.590. El terme de Ciutadella fou el més perjudicat per la gran nevada, amb la mort de 6.513 animals, més d’una tercera part del total. En el lloc de ses Truqueries, que menava Marianna Marquès, viuda de Joan Benejam, va perdre prop de 400 animals de llana, d’un total de 603, 240 ovelles, mentre que d’anyells varen ser 140, d’un total de 203. Per altra part, varen morir 6 bous dels 26 que tenia. En aquest cas en concret, ens dona una idea del perjudici que varen patir moltes famílies pageses, que treballaven al camp. En el cas de ses Truqueries, na Marianna no va poder fer front als 154 bens de mota, que li reclamava per via judicial el nou llogater Antoni Mercadal.

Dins aquest segle XVIII, hi va haver 9 nevades, les quals figuren dins el capítol de les antigues nevades. Però segons està documentat, cap fou tan desastrosa, com la del 1726, d’una banda, perquè en aquell temps, dins el ram del camp s’havia progressat molt poc, i per l’altra, hem de tenir en compte que Menorca és molt plana, no té muntanyes, i les ventades de tramuntana ho fan net tot, amb fred mesclat amb calabruix, flòbies i gelades, que feien caure ses mans, per anar darrere el bestiar.

Aquests són els anys que pertanyen a les antigues nevades del segle XVIII: 1741,1744, 1746, 1747, 1748, 1766, 1780, 1784. i 1788. D’aquesta darrera nevada, sols sabem que va durar 4 dies i el mercuri va davallar fins els 2,5 graus. Pel que fa en el segle XIX, hi trobem una vintena de nevades, però la majoria foren de poca importància. Durant la primera meitat del segle, es poden destacar la del primer dia de desembre de 1807, que va deixar un pam de neu a tota l’Illa i dalt la muntanya del Toro un metre i mig.

LES NEVADES DEL SEGLE XIX. El 13 gener de 1814, va tornar a nevar, mentre es celebraven els funerals pel bisbe Pedro Antonio Juano, i també ho va fer els dies 23 i 25 del mateix mes.

Dia 10 del 1820, va nevar durant la matinada, però el dia abans, havia fet una forta tramuntanada, que no mancava cada any, i feia molt de fred. Amb aquestes nevades i aquestes ventades, la pagesia de Menorca dels llocs grans en passava un fum, tenia molts de problemes, perquè havia d’arrecerar el bestiar, principalment els porcs, que són animals molt fredolecs, i podien arribar a morir de fred, També va matar molts d’arbres de fruita, principalment els tarongers de bona part de l’Illa, Els dies 13 i 14 de gener de 1829, i 2 de febrer 1830, va nevar. També ho feu els anys de 1864, 1870, 1883, i les darreres d’aquest segle foren el gener de 1894 i 1895. El que no mancava mai eren les fortes tramuntanades.

Avui deixaré aquí el resum d’aquesta primera part. Esper que en els llegidors, amb tanta neu no els hi hagi agafat fred. Fins un altre dia, si Déu vol.