La columna
La culpa i les democràcies
Des de principis del segle XXI, les democràcies liberals i les seves societats obertes han anat perdent poder en un món cada vegada més multipolar i de poders més desacomplexadament durs i autoritaris (la Xina, Rússia...). El prestigi, però, el conservaven més o menys intacte. Ara ja no. Des de la gran crisi econòmica que va fer tremolar totes les societats benestants d’Occident l’any 2008 i els següents, els problemes i la incertesa no han deixat de créixer i acumular-se i cada vegada són més els ciutadans de societats democràtiques occidentals que veuen com a solució per a tots els mals el recurs de l’extremisme ideològic, del puny de ferro que guia i esclafa. L’auge arreu d’Europa dels partits d’extrema dreta, la victòria d’un reaccionari populista com Trump, el blanqueig i la naturalització del nazisme per part de multimilionaris ultrainfluents com Elon Musk, hi ajuden i ho confirmen.
También en Opinión
- Menorca limita por primera vez su crecimiento turístico y solo permitirá crear 23.859 nuevas plazas
- La velella capta miradas en la costa de Menorca: ¿Por qué ha llegado más este año?
- El alegato del CEO de Bonnin Sansó sobre la crisis de la vivienda: «De seguir así no hay solución»
- Un ajuste de cuentas en Ciutadella les cuesta seis meses de cárcel a dos hombres
- La increíble historia de la abuela de 'El Cromas' y su sueño frustrado por culpa de la nieve