Un dendelet

Quan ens anem fent grans el primer propòsit és seguir un ritme normal, anar passant, anar fent, navegar... Més tard tot és una muntanya, fins que arriba el moment, que de cap per avall, un dia va malament i s’altre també, no en podem fugir, a tothom li arriba l’hora i -és un oi!- el darrer que fem és morir.

Segons el perspicaç endevinador tot aquest procés d’ancianitat i senectut serà substituït per mitjà del creixement exponencial de la computació. Així quan la IA es fusioni amb la medicina, es podran desbloquejar les limitacions

Noticias relacionadas

Una Collonada

Más noticias relacionadas

biològiques, el cos ja no suportarà els desperfectes, ni les destrosses pròpies de l’envelliment.

Tot sembla indicar que açò ‘va en serio’ i tindrem salut per donar i vendre, els anys no faran malbé l’organisme, de manera que ben conservats serà factible solucionar el lamentable disbarat que és la mort sense voler-la. Fins i tot, es podran aplicar a les persones adjectius ara només emprats per referir-nos a les coses: en Toni és mil·lenari, vetust, arcaic, antic o ‘més vell que s’anar a peu’.

Aquests avenços que es preveuen ràpids i profunds són controlats per persones que atresoren riqueses i poder mai vist, que mouen els fils i ‘saben on s’ha de fermar l’ase’, de manera que el problema de l’envelliment quedarà resolt, per a ells i les seves famílies.

Mentre la intel·ligència tecnològica avança una barbaritat, la intel·ligència social fa temps que està en reculada. Vam si vostè i jo aguantem, ens trobem d’aquí vint anys, veiem què ha passat i si hi podem accedir.