Jordi González
Jordi González

Periodista e historiador

Anestesiats

Funcionaris i despesa pública

TW

L’altre dia vam publicar la notícia que uns 3.000 funcionaris del Govern a Menorca es beneficiarien del plus d’insularitat. Em va preocupar que alguns (i no pocs) lectors comentessin a l’edició digital la seva sorpresa (inclús indignació) que la Comunitat Autònoma tingués tants empleats públics a Menorca. No cal dir que no sabien, i estic segur que encara no ho saben, que la immensa majoria d’aquests funcionaris són els prop de 1.400 docents que hi ha a Menorca i el voltant de 1.400 treballadors de la sanitat pública.

Noticias relacionadas

Supós que aquests espavilats lectors no devien voler criticar que a Menorca hi ha un excés de metges i infermers, quan tenim la llista d’espera que tenim per anar a veure l’especialista o per sotmetre a una operació; o no vull pensar que deuen defensar que sobren mestres i professors a les escoles i instituts que van els seus fills. Vull pensar que la majoria opinen així pel desconeixement. Ha calat, i molt, la idea que l’empleat públic és aquell que seu a l’oficina sense fer res, i passa el matí entre llegint el diari i anant a berenar al bar de davant. Estic segur que més d’un, de dos i de tres funcionaris compleixen aquest estereotip, però cal insistir que no representen ni una mínima part de tots els empleats públics.

La immensa majoria de funcionaris de Menorca no són oficinistes, encara que a la seu del Consell de la plaça de la Biosfera facin feina centenars d’empleats. La majoria de funcionaris es concentren als serveis essencials, com ara a l’hospital, centres de salut, escoles, geriàtrics, serveis socials, cossos de policia, bombers, brigades municipals... I açò s’ha de tenir-ho molt en compte, més que res per si un dia ve algú tipus Trump que vol desmantellar-ho tot amb la finalitat de reduir la despesa pública per així poder abaixar impostos. I sobretot perquè no ens enganin, ja que amb aquest desmantellament el que ens estalviaríem cadascú de noltros en impostos no hi hauria ni per començar per pagar la sanitat privada, els estudis dels nostres fills o el geriàtric dels nostres majors.