Tot allò que se’n va i no tornarà

La meva mare, de prop de 90 anys, ja no llegeix i no recorda què ha menjat per dinar, però si passeja pel carrer de Ses Andrones, on teníem la casa familiar, sap on vivien ses catequees, na Cisqueta, n’Asunción Moles, en Pere ‘es pebre’, en Lete, els Benejam Barrionuevo, en López i na Nina de ses Indústries, es forn des racó i na Joana ‘sa ronyadora’, que cada setmana recollia unes pessetes d’alguns vesins per fer un fons per als regals de Nadal.

Noticias relacionadas

Sonrisas y lágrimas de los millonarios

Más noticias relacionadas

Si anam per altres carrers, passam per on hi havia sa ferreteria de can Marjal, s’impremta des Racó, que na Rosa va mantenir viva fins fa poc, cas Mèrvol, que va perdre sa fòrmula màgica des gelat de vainilla, ca na Nyinyà, on a més de porquerietes compraves bosses de gínjols petits i saborosos, es diumenges abans de la sessió doble de cinema a Calós.

Ciutadella conserva, en general, les façanes del seu preciós centre històric. Però la vida dels seus carrers ha baratat per les noves tendències de l’economia, el comerç i el turisme. És diferent el perfil dels vesins de Ses Andrones, que ja no seuen a la fresca. Sa plaça, des Mercat o de la Llibertat, amb el seu encant únic, també mostra perillosos símptomes de pèrdua de salut. La façana de carnisseries i la llotja de peix s’apaguen i l’ambient del mercat agrari és com posar una tirita a una malaltia incurable.
Cada generació viu el moment que li toca. Quan els nostres fills tenguin els nostres anys, quins seran els seus records de la infantesa, què recordaran dels carrers i de les botigues dels pobles i les ciutats on han viscut. De quines coses sentiran nostàlgia?