L’Ajuntament de Ciutadella i els caixers senyors, amb Josep Maria d’Olivar Ordis, baró de Lluriach, com a degà, s’han posat d’acord per a aplicar uns canvis que millorin les festes de Sant Joan.
Els objectius compartits per l’administració municipal i els presidents de les jornades que protagonitzen els centaures pagesos consisteixen a evitar retards, agilitzar els actes i evitar la supressió de voltes als caragols. Les festes de Ciutadella, que el caixer senyor del bienni, Carlos de Salort Pons, va definir, poèticament, com un «somni meravellós» a sa Convidada del 2024, demanen reformes per a adaptar-se a noves realitats sociològiques. Canvis intel·ligents per a garantir-ne la seva continuïtat i futur.
Aquesta commemoració centenària, que vincla les seves arrels amb l’Obreria de Sant Joan, no disposa d’un programa escrit, ja que es regeix per uns protocols que es transmeten de pares a fills, unes normes que van canviant a mesura que també evoluciona la celebració. Són els ‘empelts’ als que fa referència el mestre santjoaner Josep Pons Lluch, Bep Padet. Canvis com la introducció del caixer fadrí, s’homo des be, la jota que anomenam ‘es jaleo’, o supressions com el joc de l’estafermo a ses corregudes des Pla, el ball encantat, la llenya per als festers, i el bou que aportava el caixer senyor, que era sacrificat i la carn repartida entre la població.
Els criteris que s’aplicaran enguany suscitaran comentaris, algunes discrepàncies, potser controvèrsies, com quan es va reduir al nucli urbà antic l’itinerari del Diumenge des Be.
Però cal actuar i, després de les festes d’enguany, ja valorarem la seva eficàcia i encert. La nostra festa més emblemàtica no pot morir de l’èxit per la massificació dels espais urbans i el gran nombre de cavallers, motivat per l’increment dels jornalers que s’inscriuen a sa qualcada.
Si aquestes mesures no serveixen, els responsables de Sant Joan treballaran per trobar les millors i més encertades.
