La guerra de Trump i els seus fans

Facin la prova del cotó per desemmascarar els impostors: què dirien aquests falsos defensors del lliure mercat si els aranzels els hagués anunciat, per exemple, Podemos o Yolanda Díaz per «protegir el teixit productiu espanyol». Dirien pestes, com és lògic, perquè la mesura ens aboca a la recessió. Ara bé, si el mateix disbarat duu el segell del president americà, fan autèntics contorsionismes per justificar-lo.

Noticias relacionadas

Carreteres i política

Más noticias relacionadas

Davant uns fets indefensables recorren a interpretar les suposades intencions que hi ha al darrere. D’aquí conclouen que Trump juga de farol, que és una estratègia per negociar tractes preferents. Altres diuen que ho fa per forçar la baixada de tipus d’interès abans de refinançar gran part del deute públic nord-americà, com si frenar en sec l’economia i disparar la pressió fiscal no fos un remei pitjor que la malaltia.

I si resulta que, al final, tot és tan primitiu com sembla? Com ho són els seus discursos i els càlculs a la pissarra del menú del dia que va treure per anunciar el càstig a cada país.

Entrar en el joc de l’autarquia que planteja la Casa Blanca és la pitjor opció. Diuen que en xinès la paraula crisi està formada per dos caràcters: el primer vol dir perill i el segon, oportunitat. Tant de bo que la Unió Europea aprofiti l’ocasió per suprimir les traves i barreres internes, començant per la burocràcia, que impedeixen un autèntic mercat lliure comunitari. Els nostres millors clients són els nostres vesins.