L'objectiu de la justícia social, concepte usat en diferents àmbits per institucions i posicions polítiques a partir del segle XIX, fa referència a la igualtat i equitat social, a l'estat de benestar, la distribució de la renda, els drets laborals, la lluita contra la pobresa, etc.
Per la seva banda, l'ONU, el 1919, amb l'Organització Internacional del Treball (OIT) ja al·ludia a les activitats que s'han d'orientar a erradicar la pobresa, promoure el treball just, la igualtat entre els sexes i la justícia social per a tothom.
El 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides centrava la seva actuació a protegir els drets humans i la dignitat humana.
A la vegada, la Doctrina social de l’Església, vinculada estretament amb els drets humans, sosté el dret a la vida, la llibertat, la igualtat, l'educació i la salut, sobre la base de la qual es construeix la justícia social de totes les persones sense tenir en compte l’origen social, econòmic, ètnic o de gènere.
Davant de totes aquestes expectatives de justícia en la declaració dels drets humans trobam veritables injustícies tant en les diferents etapes del desenvolupament del nen com en l’àmbit familiar, educatiu, social i de la salut mental.
D’aquesta manera, detectam, en les primeres etapes del seu desenvolupament, nens abandonats pels seus pares, que van créixer sense un model necessari per evolucionar adequadament; fills de pares separats, que es veuen obligats a conviure amb germans desconeguts i que experimenten, en determinats casos, la dissociació que representa separar-se d'un nucli familiar inicialment estructurat; mares, que, arran de la seva addicció, han hagut de deixar els seus fills en adopció, alguns dels quals no han obtingut l'afecte que els podria compensar la pèrdua.
I així podríem continuar... adolescents, que han estat induïts a seguir uns estudis que no desitjaven o a iniciar-se en esports que absorbeixen per complet les seves vides, quan la seva principal tasca és intentar «construir un sentiment d'identitat, prou bo, que els prepari per a la vida adulta, per a la qual es requereixen models psicològics adequats i consistents per continuar creixent».
La pandèmia ha pogut incrementar en determinats adolescents ansietats claustrofòbiques en sentir-se tancats i també mentalment entre quatre parets. D'altres, en canvi, s'hauran sentit protegits per aquest entorn, que els preserva i del qual els costa separar-se.
Si un desenvolupament infantil adequat depèn en gran manera de la capacitat dels pares per interactuar en bona sintonia amb els seus fills afavorint amb açò la seva gradual adaptació a la realitat, en l'adolescència, l'exigència és encara més gran, se'ls demana més.
La principal missió de pares i educadors en aquesta etapa, de preadolescència i adolescència, consisteix a ajudar a construir gradualment, al que fins ara era un nen, aquest diàleg intern, que el porti a desenvolupar un nou sentiment a mig camí de la identitat adulta, «una identitat que li permeti sentir prou coherència sense excessives contradiccions entre diferents aspectes de si mateix, perquè, malgrat aquests aspectes i els canvis que vagi experimentant a aquestes etapes, pugui reconèixer-se en aquest aprendre a saber qui és i a fiar-se cada vegada més de si mateix».
El nen i la nena tenen bàsicament en els seus pares el punt principal de referència. Quan aquest puntal falla, per absència o llunyania, necessitarà recórrer a altres referents amb els quals identificar-se i als que assemblar-se.
L'ésser humà creix gràcies a la interacció mútua amb pares, germans i altres persones de l'entorn pròxim, que s'han ocupat d'ajudar el nen, no només en les primeres etapes de la seva vida sinó al llarg de tot el seu procés evolutiu. Fins i tot, en els casos en què la precarietat econòmica i psicològica familiar ha pogut dificultar l'evolució del seu fill, l'escola ha assumit aquest paper mediador suplint les mancances d'un mitjà familiar desfavorit per convertir-se en un estímul beneficiós del seu creixement. D'aquí, la importància tant del mitjà intern de l'infant, que constituirà la seva personalitat, com de les característiques de l'ambient que l'envolta i influirà en la seva evolució.
Quantes capacitats s'han pogut desenvolupar generant confiança en el nen gràcies a l'estímul, energia i maneres de pares, mestres i adults pròxims! També de persones allunyades del seu entorn, que han sabut comunicar-se amb ell. El fet és que cada persona ha evolucionat i continua fent-ho gràcies a la interacció amb els altres, sigui quina sigui l'edat i l'ambient en què es desenvolupa.
Però tornem al concepte de justícia social i a la necessitat de suport bàsic material y psicològic que tenen certes famílies. Les dades de l'OMS ens haurien de cridar l'atenció: «es preveu que una quarta part de la població mundial tendirà a patir algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida» i que «la meitat dels trastorns mentals s’inicien en la joventut –alguns d'ells en la infància-». I afegeix: «són les condicions socials i econòmiques les que exerceixen una major influència sobre la salut de la població, ja que són la causa que les persones emmalalteixin»...
D'aquí es desprèn la importància d'intervenir els símptomes i les causes que els originen a una edat primerenca a més d'actuar sobre aquestes condicions psicosocials i econòmiques fràgils, a les quals al·ludeix l'OMS, que són les que perjudiquen la salut mental de la població en general i de les persones més desfavorides en particular.
El problema ens pertoca a tots, govern, professionals, a tota la societat perquè protegint les condicions socials i econòmiques es pugui prevenir la pobresa, defensar les famílies més mancades i invertir en l'educació i desenvolupament dels seus fills. Tot un repte per a cada país!
