Perpeny o perpany és una pedra grossa que es col·loca a la base d’una paret i que n’ocupa tota la gruixària. Sol ser de pedra viva, pedra molt dura i compacta.
Qui són els malsatisfets amb celebrar la recuperació dels drets i llibertats ciutadanes, en l’aniversari de la mort del Dèspota que submergí Espanya en una dictadura? Segurament són els mateixos que estan encantats de la vida amb l’esplendor dels moviments autoritaris o els que fan enganadors vídeos al mòbil, que com un feixuc perpeny aixafen la democràcia.
En l’imaginari espanyol hi ha consagrats mites de l’autòcrata qüestionables: Va ser l’únic creador de la Seguretat Social, l’artífex de l’absència d’atur o el constructor dels embassaments?
Efectivament, durant el seu llargarut comandament (1939-1975) se’n van construir una bona part, però involucrà diferents governs? Amb el Plan General de Riego y Pantanos de 1902 o el Nacional de Obras Hidráulicas de 1933 i des de 1975, quantes preses i pantans s’han creat?
És bo anar més enllà de vídeos propagandístics i preguntar: com van succeir les accions bèl·liques i la mortaldat que protagonitzaren els dos bàndols al llarg de la Guerra Civil? El dia 1 d’abril del 1939 començaven 40 anys de pau o només de victòria? Deposades ja les armes la postguerra va ser de reconciliació, hi va haver indicis d’indulgència o l’Exèrcit, l’Estat i els Tribunals seguiren amb una repressió sistemàtica durant dècades?
Fou implacable, provocà milers o desenes de milers de morts? Quantes persones es van exiliar, van ser enviades a la presó o depurades perdent la feina? L’opressió afectà als militars que no havien donat suport al cop d’estat, militants i simpatitzants de partits, d’organitzacions obreres, professors i mestres, contra tot aquell que hagués manifestat sintonia amb la República o no ser adepte al règim?
No fou precisament inaugurant embassaments, ni creant una paga extra d’una setmana, com aconseguí el Tirà eternitzar-se en el poder. Per no deixar pedra sobre pedra, ni els perpenys de l’edifici Republicà, no li va tremolar mai el pols.
