Avui el món és més insegur que ahir. I l’economia mundial va a pitjor. I tem que el futur més immediat encara anirà més malament. D’ençà que Trump va retornar a la presidència dels Estats Units, ara fa tres mesos, tot ha anat a pitjor.
És cert que quan en Trump va accedir a la Casa Blanca ja duem tres anys amb la guerra d’Ucraïna i més d’un amb la de Gaza. Però ara no sols tenim dues guerres a les portes d’Europa —que per molt que els Estats Units digui que estan a punt de finalitzar, segueixen més actives que mai—-, sinó que el principal aliat que tenia Europa resulta que no és de fiar i li dona peixet a una Rússia amb ànsies expansionistes. El resultat, creix el temor que Putin decideixi fer el mateix que ha fet a Ucraïna a altres països fronterers.
Tot aquest context ens ha portat que els països europeus acabin cedint davant Trump i augmentin la despesa militar, perquè mai se sap el que pot passar, perquè com deia, el món avui és manco segur que ahir.
I si amb els conflictes militars no n’hi havia prou, ara en Trump ha declarat a tot el món la guerra comercial, imposant aranzels de forma indiscriminada arreu, fent trontollar l’economia de tot el món, començant per la dels mateixos Estats Units. Tots els experts coincideixen, i sembla que és el que busca Trump, que anem directes cap a una recessió econòmica. A més tot indica que, a causa dels aranzels, tots els productes s’encariran, i al final acabarà empobrint a tothom.
Tota aquesta situació ja fa que els governs preparin una milionada per aturar els efectes dels aranzels a les empreses i els consumidors nacionals, que juntament amb l’anunciat increment de la despesa militar, causarà un enorme augment de la despesa pública. I tothom sap com s’acaba finançant aquesta despesa: o bé ens apugen els impostos o bé es fan importants retalls als serveis públics. En Trump no sé si farà els Estats Units grans una altra vegada, però el que sí sembla és que ens farà viure a tots més pobres i amb més por.
