Què podem fer per impedir-ho, em deman moltes vegades. Devem ser milions els que ens ho repetim. La impotència parla per si mateixa de com hem consentit l’escalada i la creació de les condicions per a una carnisseria de civils com aquesta.
En cap cas, en cap, es pot fer servir la justícia ni els efectes col·laterals davant aquests esdeveniments. No som cecs ni imbècils. Potser a les autoritats d’Israel no els importa o no ho entenen, però han fet la pitjor inversió que podien per als propers segles. Mai més tindran pau vertadera. L’abús amb què han emprat la superioritat regalada per Occident arran de la mala consciència de l’Holocaust ha esgotat el crèdit de les generacions joves mundials. Israel té sort que Occident està en mans de polítics vells, hereus d’un passat que els condiciona injustament. Els qui no es perdonen l’Holocaust provoquen per omissió una altra mortaldat insofrible de petits i grans innocents. Autoritats, militars i colons estan esborrant la solidaritat històrica i els emparenta amb els criminals que exterminaven els seus avantpassats. I, si no, veieu com l’extrema dreta actual cada vegada troba més vincles amb el govern de Netanyahu.
Podríem fer una llarga llista de tots aquells que han invertit perquè açò succeeixi. D’un costat i d’un altre. No sé si seria gaire útil. El que tenc clar és que la història els jutjarà com uns grans fracassats i com a protagonistes malèvols d’una etapa en què ho van fer quasi tot malament, una vergonya de gent, una ignomínia per a la humanitat, que ha trasbalsat i trasbalsarà dècades.
Terroristes islàmics i governs israelians són còmplices per igual de la sang de totes la víctimes pacífiques d’allà, però també d’Europa i EUA. Avui gastam fortunes enormes en policia, espionatge, control de comunicacions, controls de viatgers i mercaderies per culpa de l’allau de foc israelià contra els palestins d’ençà més de mig segle. Amb aquests recursos invertits en progrés, seríem 30 anys més enllà en justícia internacional. Hi ha culpables de tot açò. Gent menys manipulada que el públic actual els assenyalarà els propers anys de la història.
L’exemple més palès del que ha succeït són els assentaments de colons, ocupació, i incompliment sistemàtic dels acords internacionals i plans de pau. Sense que hagi existit provocació, ni terrorista ni de cap tipus, dels palestins. La desvergonya dels dirigents i de la resta de nacions que ho han consentit, sense adonar-se de com el sistema parlava de fins on arribarien. Tal i com ha succeït.
Una lleugera esperança seria que caigués el govern de Netanyahu per l’acció dels electors o dels tribunals. Que la resta de nacions islàmiques fossin capaces d’estar d’una punyetera vegada a l’altura de la història per fer-se témer. I que el poder d’Occident i dels BRIC deixàs d’anar a remolc dels EUA.
Mentre, a les nostres botigues hi ha un conjunt de productes importats d’Israel als quals és molt fàcil fer boicot personal o col·lectiu. Productes dels quals sempre trobareu alternatives. Hi ha productes d’impressió, bellesa, jardineria, agraris, roba, electrodomèstics i els establiments que els comercialitzen. Trobareu les llistes a Internet. Deixau-los d’importar, de vendre, de comprar i explicau-ho. Fins que assassinar innocents s’acabi.
Sempre havia sentit una estima especial per un poble que no ho havia tingut gens fàcil amb èxodes, expulsions i diàspores. Per allò que individualment han fet brillar i per com han sabut cooperar de manera exemplar. M’agradaria que aquest mateix saber fos capaç ara de corregir el llegat actual que els embrutarà per sempre si no li posen fi.
