Ens hem passat la vida veiem pel·lícules escenificant la valentia i la disposició a arriscar la vida per a ‘salvar’ el món occidental dels dimonis comunistes i totalitaristes que ens assetjaven. Naturalment, els bons eren els americans, que ‘desinteressadament’ ens protegien de les urpes del diable, ara és clar que no tots ho feien de bona gana, ens menyspreaven i ara ens insulten. Afegirem que l’ajuda tampoc era tan desinteressada, ja que la majoria dels països suposadament protegits pels USA els donàvem suport estratègic, els compraven cotxes, armament...
Sembla que el nou govern americà ha induït i recull aquest menyspreu que molts dels seus ciutadans senten cap aquesta Europa que al llarg de tant temps «s’ha aprofitat» del bonisme americà. Els trumpistes pensen que empreses europees i japoneses han enfonsat indústries genuïnament americanes com l’automòbil, quan van ser ells els que van guanyar la II GM, creuen que hi ha milers d’immigrants il·legals que envaeixen els USA i omplen el país de drogues i els prenen la feina. Tot inacceptable!
Un cop s’ha creat aquest sentiment a bona part de la societat americana, l’Administració Trump havia d’actuar amb contundència, res de negociacions amb els altres països que tan greus perjudicis causaven als USA, i el senyor Trump ha tirat pel camí més curt: o fas el que jo vull o et perjudicaré greument. Aquest argument també l’hem vist tots a les pel·lícules americanes, però els que feien aquestes amenaces eren els gàngsters, els mafiosos ...
El desinhibit nou govern nord-americà ho té clar: Noltros ens quedem amb Groenlàndia, Israel amb Cisjordània i Gaza i no es posaran problemes que Rússia es quedi Ucraïna i la Xina, Taiwan. El món ha de comprar productes americans. S’aplicaran aranzels als productes que entrin a USA , i que no se’ls acudeixi posar-nos aranzels perquè ho considerarem un atac als USA, ni tan sols admetrem l’IVA als nostres productes!
La filosofia de la nova administració americana és reduir impostos i l’administració de l’estat que ha de minvar fins a la insignificança, els funcionaris es veuen com uns ganduls que no serveixen per més que cobrar a fi de mes. Cal fer el mateix amb els serveis socials, la sanitat, l’educació. Per altra banda, les empreses han de poder fer tot el que sigui necessari per a aconseguir els majors beneficis i si per a aconseguir-ho s’han de carregar el planeta, que ho facin. A més, es perseguirà a tots aquells que s’oposin o dificultin els seus objectius, jutges, fiscals, científics ...
La majoria d’economistes opina que la política aranzelària de Trump perjudicarà a tot el món, però que els USA seran els que en sortiran pitjor parats si els països afectats li planten cara. USA pot entrar en recessió que acompanyada de la disminució del suport social estatal castigarà més als treballadors americans. Com insinuava el passat dissabte a Ateneu el filòsof Ignacio Pajón, serà Trump un dels principals responsables de la decadència nord-americana?
No tot el que fa l’administració Trump és dolent, alguns països europeus entre ells Espanya, concretament Catalunya, han vist una oportunitat en el desgavell de l’administració americana i han ofert llocs de feina a investigadors que ara treballen a USA. A més, les decisions de Trump són les que més han fet per a impulsar el sentiment europeista, ara es parla de: prendre mesures de resposta als aranzels americans a nivell europeu, autonomia energètica, es parla de fer més Europa, tal i com van recomanar Dragui i Letta.
Malgrat el que acabo de dir, deixarem que USA es quedi aquesta part de Dinamarca que és Groenlàndia? Deixarem que Israel extermini al poble palestí? Troben que es pot negociar amb Trump o Putin quan el seu argument és la força? De moment el paper d’Europa dintre de l’evolució dels esdeveniments actuals és absolutament irrellevant, com ja va passar a la II GM i correm el perill de perdre la unitat de la UE.
