A les illes, aquest recurs depèn de l'Associació Internacional Telèfon de l'Esperança (Asites), una entitat sense ànim de lucre que ofereix suport emocional i psicològic a persones en situació de crisi. L’entitat té com a objectiu promoure el benestar emocional i social a través de serveis d'escolta activa i acompanyament. Aquesta setmana ha presentat la memòria de 2024, que destaca que s'han atès un total de 3.652 persones. Entre elles, 164 joves han rebut suport gràcies al nou servei: el Xat de l’Esperança.
La dada més feixuga són les xifres relacionades amb els suïcidis. El xat és gratuït i anònim, i es va crear per donar suport psicològic als adolescents i joves. La majoria dels casos refereixen crisis emocionals, ruptures sentimentals, conflictes familiars o assetjament escolar. El temps de connexió és molt més llarg que el d’una telefonada, que pot durar fins a 45 minuts. Aquestes converses són casos de joves de 13 i 14 anys que senten una soledat extrema, addictes a les pantalles i depressius. Una quarta part té conductes suïcides.
L’associació ha comentat la falta de voluntariat i anima a contactar amb els serveix que ofereix la pròpia administració: 024 (recurs públic gratuït per a la prevenció del suïcidi, creat pel Ministeri de Sanitat i gestionat per la Creu Roja); o 112 d’emergències a tota la Unió Europea.
Sempre he pensat que és una feina molt delicada, emocionalment exigent i que requereix molta formació. Han d’estar preparats per escoltar històries massa doloroses, donar suport sense judicis, i tenir en compte que qualsevol paraula pot influir en les vides de les persones que necessiten que qualcú desconegut els escolti.
La gran malaltia del segle XXI sembla ser la desafecció social. Quotidianament, costa d’entendre que puguem gaudir de moltes més oportunitats, una millora de la qualitat de vida, i que -així i tot- es generin situacions que afectin de manera tan dura emocionalment.
La digitalització i les xarxes socials han transformat profundament el món de les relacions humanes. La manca de maduresa en alguns sectors de la joventut sembla haver contribuït. Ha debilitat els vincles personals. Aquests joves prioritzen les connexions virtuals per sobre de les interaccions físiques, descuidant el contacte directe amb familiars i amistats, o els companys i les companyes.
S’han desconnectat del que realment dona significat a les nostres vides: les relacions genuïnes, els somriures compartits, i les amistats sinceres.
I em fa por pensar que la intel·ligència artificial serà el següent telèfon de l’esperança, on una màquina ens agrairà per confiar en ella i compartir el què sentim. Ens dirà que hi ha moments difícils, en què les coses no van com esperem, i que és normal sentir tristesa o frustració. Ens recomanarà que ens donem una pausa, i que reflexionem la situació, pas a pas. Que siguem amables amb nosaltres mateixos, i que podrem emprendre per canviar la situació. Que l’èxit és possible!
Vam créixer amb la creença que els sentiments eren molt importants, i que l'educació afectiva tenia un paper fonamental. Avui en dia, sembla que les emocions han quedat en mans de les màquines.
