Acabin ja amb aquest drama

Guiar-se per recomanacions i popularitat no assegura res. Els rànquings de més vistes i les bones crítiques generen, sovint, altes expectatives insatisfetes. Un exemple és la sèrie «Adolescència», de la qual es xerra molt per damunt de les seves qualitats.

Noticias relacionadas

Xops d’il·lusió caribenya

Más noticias relacionadas

La frustració màxima es produeix quan, després de moltes voltes, s’escull una pel·lícula i, començada, un comprova que ja l’havia vista. Al temps perdut se suma, a certes edats, la preocupació per la pèrdua de memòria. És curiós el procés. Algunes escenes ens volen sonar, algun personatge ens és conegut, fins que un diàleg, un gir del guió, confirma la reincidència. Quina ràbia.

Sensació de pel·lícula ja vista he tingut aquests dies amb la rotonda de Rafal Rubí. Les esquerres van prometre que atacarien els ponts a mitges de la Me-1 com Steven Seagal i van acabar fent una llarga pel·lícula intimista indie, amb vuit anys de diàlegs tediosos sobre desig i pragmatisme. I un final obert. Farien bé ara d’optar pel cinema mut. Els informes encarregats a pobres tècnics de pedres antigues són una comèdia de Groucho Marx (aquests són els meus informes, però si no li agraden, en tenc altres). Prou insistir, que abans ens retiraran la Menorca Talaiòtica per pesats que per les vistes d’una naveta. A cop de passar per L’Argentina el personal ha deixat de veure un enllaç a doble nivell com un thriller. Acabin la reforma de la carretera ja. L’acabin. Per favor. És insegura, precària i incòmoda. Agradi o no el final, molta gent està farta ja d’aquesta pel·lícula dramàtica.