Abril

Entram dins els llibres amb un bagatge personal que els fa diferents segons qui els té a les mans. Lector i escriptor comparteixen la necessitat d’intentar donar sentit a l’existència a través de mons imaginaris que, tanmateix, com els reals, plantegen més interrogants que respostes. Hi ha personatges que recordam com si fossin un parent llunyà. Frases que ens persegueixen tota la vida. Títols que voldríem haver escrit    i autors a qui agraïm que, a través de les pàgines dels seus llibres, ens hagin fet pensar, emocionar, gaudir, somriure, discutir, discrepar, patir, admirar, angoixar, plorar, enlluernar...

Les persones no podem viure sense ficció. Al cap i a la fi, tothom crea realitats que no han existit mai, perquè amb la imaginació ens hi va la vida. Una criatura que juga està construint un món imaginari que, a imitació del real, el pot ajudar a protegir-se del seu o a fer-l’hi més comprensible. De més grans, jugam a crear-nos muralles que volem protectores encara que, en el fons, sabem que sempre són fràgils perquè és impossible fugir de la condició humana. Necessitam l’art per enfrontar-nos a la insatisfacció que provoca la incertesa de l’existència. La literatura ens protegeix. Les pàgines d’un llibre són el nostre refugi.   

Aquest Sant Jordi, idò, celebrem els llibres. Llibres d’autors menorquins, també. Tenim novetats ben actuals de poesia («Defensionari» de Llucia Pallisser, «Del color de les pedres que s’esmolen» de Joan Rotger Julià), d’assaig («El signe de la creu» de Miquel Àngel Maria, «Conversam!» d’Ismael Pelegrí), de novel·la («El gos de Camus» de Joan Pons). Títols que s’afegeixen a tants d’altres, d’autors d’aquí i de fora, que espe ren que els donem l’oportunitat d’acollir-nos, d’acollir-los, en una lectura que és també creació.