Cosins, concos i ties no són uns parents més. A vegades són referents importants dels infants; tanmateix, a escoles i escoletes no en fem gaire referència quan parlam de família.
En el grup de cosins i cosines els infants se solen trobar tipus de relacions que desconeixen. Uns perquè són els petits de casa i a les trobades familiars poden ser uns dels grans; altres, a l’inrevés, en el seu nucli són el gran i allà són dels menuts. Per als més menuts, l’asimetria d’edats sol ser un esperó per explorar major autonomia i per als més grans una invitació a tenir cura dels altres.
D’altra banda, en els entorns familiars les relacions entre els infants són ben diferents de les que es donen a l’entorn escolar: succeeix sovint que s’ajunten fills únics i a casa els avis esdevenen una colla de cosins germans; en un lloc trien entre molts companys i en l’altre no hi ha elecció: els cosins són els que són.
També passa que els espais i materials dels entorns familiars poc tenen a veure amb els escolars: a les trobades de la família extensa és freqüent fer jocs de taula Igualment, han de reconvertir alguns espais familiars en escenaris de jocs col·lectius i, per tant, sorgeixen jocs diferents amb oportunitats i normes diferents. Aprenen que les normes que ordenen el joc s’han d’adaptar a les circumstàncies.
Sol esdevenir-se que alguns adults s’afegeixen als jocs dels infants. Les emocions amb què actuen els adults quan juguen amb els infants acaben definint les actituds de tots. Solen promoure dinàmiques de germanor. Tanmateix, a vegades n’hi ha que el que fan és accentuar rivalitats i argúcies.
Les relacions entre cosins i amb els oncles formen part del procés educatiu i, per tant, els adults han de ser conscients que hi succeeix.
La bona convivència entre cosins fa d’aglutinant dels llaços familiars i n’afavoreix la freqüència.
Normalment, els infants es fixen molt en els concos i les ties. Són molt sensibles a qui els atén i els regala tendreses. Observen aquells adults que tenen un paper destacat per la seva bondat i arguments adequats. A algun infant li pot ser atractiu algun model tòxic que, disfressant-ho d’humor, menysté a altres.
L’ensorrament del vell model de masculinitat comporta que els nens trobin brúixoles contradictòries. Quan s’hi afegeix dificultats en l‘autoestima apareix un cert estrès pels dubtes i la insatisfacció pel seu paper en el món de les relacions i l’escàs reconeixent que senten. No és estrany que aquests infants, per fugir del malestar, busquin referències entre els infants més grans i els adults que senten propers.
També se solen fixar en el model de relació fraterna entre els adults. Analitzen les converses i de com es gestionen les confluències i la diversitat.
Lentament, van emmagatzemant en el seu imaginari els models de personalitat amb què miraran de mimetitzar-se. Són afortunats els infants dels grups familiars en els quals hi prevalen el bon humor, els valors, el bon tracte i la cooperació.
Els infants viuen l’entorn familiar extens com un entorn segur i de referència avalats pels seus progenitors. En els grups familiars és un tresor per als infants comptar amb l’atmosfera amable que dona la cooperació i «el noltros». Així es vacunen front a la plaga dels «Jo» anèmics.
Si el grup familiar és un «noltros», quan algun dels nuclis han de travessar adversitats (separacions, malalties, absències temporals o definitives, crisis ...) llavors apareixen recursos per amortir les circumstàncies. Pocs «noltros» solen ser tan diversos com les tribus familiars. Quants aprenentatges suposa la bona convivència!
Quan un avi, algun conco o alguna tia s’alleugereix de deures personals i regala disponibilitat davant les contingències llavors s’eviten situacions de col·lapse que desequilibrin.
Alguns progenitors manifesten: «aquí, noltros esteim tots sols» per evidenciar la pega que suposa no comptar amb la proximitat de la família extensa.
Tanmateix, hi ha qui creu que la solució als seus mals depèn de cercar fortuna posant distància amb la família i creient, amb un poc d’ingenuïtat, que una colla aglutinada per l’oci pot substituir la tribu familiar. Pot funcionar mentre tot funciona, però quan arriba una avaria...
P.D./ Mentre estava redactant he aturat un parell de vegades a escoltar «La Tieta» de J.M. Serrat. Quina tendresa!
