David Baret
David Baret

Periodista

Xubec

Creure en temps líquids

TW

Mentre observava l’altre dia el pas de la processó de Diumenge de Rams al fosquet pels carrers de Maó, pensava que si tots els que desfilaven i els que s’ho miraven participessin també de les celebracions dominicals, les esglésies tornarien a estar ben plenes. Però avui dia ja sabem que això no passa perquè hem virat cap a una societat secularitzada, malgrat que en el fons, bategui la necessitat irrenunciable d'eixamplar la dimensió espiritual que ens fa humans, tal i com afirmava l’altre dia el teòleg Javier Melloni en una entrevista a «La Vanguardia». És per això que una part de la gent l’està buscant en d’altres espais. Hi ha qui anem a missa, hi ha qui mediten, hi ha qui busquen respostes en els llibres d’autoajuda i n’hi ha també que estan tan perduts, que no saben què volen.

Noticias relacionadas

En tot cas, en el pas dels confrares i les imatges portades damunt les espatlles, el més enriquidor de tot era saber que hi conflueixen tot tipus de persones de diferents condicions, estrats socials i procedències, que van seguint el ritme solemne que els marca la música. Són estampes que impressionen, a mig camí entre la devoció, el costumisme religiós i la tradició que passa de generació en generació.

En aquests temps líquids, on tot canvia a una velocitat vertiginosa i on les certeses s’esvaeixen tan ràpid com arriben, creure en alguna cosa sòlida és més necessari que mai. Una fe, una idea, un sentit, un compromís. No importa tant la forma, com la convicció. Perquè al final, més enllà de dogmes o litúrgies, allò que cerquem tots és sentir-nos part d’alguna cosa que ens superi, que doni sentit al que som i al que vivim.