La ciutat i els fills

Ara, per Sant Jordi i per la seva mort, recordam Mario Vargas Llosa. Una de les seves grans obres és «La ciudad y los perros». I no, no xerra de com als carrers de les ciutats cada vegada hi ha més animals de companyia i menys fillets, ni de com ara sembla que si un ca ens mossega, hem de demanar disculpes a l’amo per haver embrutat amb les nostres brutes extremitats la seva tendra i pacífica boqueta. És ver que la majoria només volen jugar i no fan res, però amb una mica més de civisme preventiu els potencials mossegats quedarem molt més tranquils.

Noticias relacionadas

La bondat dins un pa

Más noticias relacionadas

Poca gent sembra coses vegetals. Ara als espais públics es planten residus on no toca perquè no sé què del porta a porta, o perquè hi ha un problema puntual amb uns camions. Segur que cada ajuntament pot fer les coses millor, solucionar més prest les incidències, però qui deixa una bossa de fems a un punt on no hi ha cap contenidor o un matalàs recolzat en un arbre sap perfectament que no ho fa bé. I ho fa PER PU-RA VE-SSA. Res més.

Pel que fa als textos escrits, és evident que s’han perdut els filtres. Abans un s’ho pensava abans de posar per escrit i, a més, divulgar el que pensava o sorgia de la seva creativitat. Diuen que Frank Kafka no volia publicar la seva obra perquè dubtava si era de suficient qualitat. I és fantàstica. Ara tothom s’expressa i ho deixa per escrit, esperant a més rebre elogis. La vanitat mou muntanyes... de paper. Vostè dirà: «i tu també escrius aquí cada dissabte». Quin remei, he de mantenir els fills.