Quan hi ha tempesta, val més posar-se a redossa. No està a les nostres mans aturar-la, perquè la naturalesa és més forta i poderosa que tots noltros. Però ens podem protegir o resguardar fins que escampi o torni la calma. No hem d’oblidar mai que «qui juga amb foc s’acaba cremant», «qui no defensa la llibertat, la perd», i allò altre de «qui té fam somia truites». Les frases fetes poden estar ben fetes o mal fetes, però ens serveixen per aplicar-les a moltes situacions diferents. S’han dit tantes coses ja, que resulta difícil afegir una frase original. Perquè original ve d’origen, així que resultava molt més fàcil ser original quan eres dels primers que parlaven i posaven noms a les coses. A mesura que tothom s’hi ha afegit, les repeticions, còpies i plagis resulten inevitables. Moltes vegades, et creus original i només ets un imitador ignorant i pretensiós. Certs mots desapareixen per sempre i d’altres sorgeixen per a dir coses que fins ara no eren reals o necessàries. Pàdel, gihad, ciberatac o internet ens parlen d’una realitat que compartim els que vivim ara, però que no dirien res als nostres avis.
En qualsevol cas, no serveix de res repetir una frase si no penses el que diu. Hi pot haver més ensenyament en una frase curta que en una novel·la de mil pàgines. La relectura fa que una cosa que havies llegit fa temps, et digui molt més ara, quan abans t’havia dit poc o no t’havia dit res. També pot ser que et mostri coses noves. El significat no resideix a les paraules, es troba a les ments dels parlants que les interpreten, i va canviant amb ells. Anhelam l'estàtic dins un món dinàmic que mai deixa de sorprendre'ns.
Un grup d’amics que feien la volta a s’illa en barca, quan va canviar el temps i la mar es començava a embravir, es van posar a redossa a Cala Fontanelles. En aquell indret paradisíac van quedar uns dies, bevent i cantant, experimentant l’hospitalitat i la cordialitat de la gent que allà es van trobar. Unes circumstàncies úniques que no tornaran mai més, com tot el que ens va passant en aquesta vida. Cada instant és irrepetible. Els moments de pau són un tresor que s'ha de trobar: sigui per sort o buscant-lo a posta. No hi ha cap garantia, però hem de donar gràcies quan els podem gaudir i compartir, ja que no és gens fàcil. Tot conspira perquè no tinguem pau interior ni tranquil·litat. L’estrès i el nostre estil de vida atrafegat ens fan viure en una tempesta emocional permanent, enmig d’un mar embravit i envoltats d’ones gegants que ens arrosseguen impotents d'un lloc a l'altre. Moltes vegades, trobarem restes de naufragis, pistes del que ha quedat espargit i abandonat després d’una desfeta.
Necessitam espais de silenci, meditació, relaxació, calma. Espais sense cobertura. Aïllats del soroll, de sa renou i del xivarri que tant ens atabalen. Amagatalls per a pensadors amateurs que resisteixen el setge permanent de tantes veus alienes seductores. Llocs ocults aquietadors del cor. Refugis de conversadors assossegats que no frissen ni criden ni tropissen.
Darrerament, es parla molt de geopolítica. Hi ha un autèntic terratrèmol. És difícil entendre què està passant quan tenim una informació tan tendenciosa i fragmentada.
En un món perillós i ple d'amenaces, on les antigues certeses desapareixen d’un dia per l’altre, qui més qui menys malda posar-se a redossa. Però, malauradament, no tothom ho aconsegueix.
