Te n’has anat d’aquest món per Pasqua florida, justament quan celebram el triomf de la Vida ressuscitada sobre els poders de mort que havien condemnat Jesús de Natzaret.
Et vull agrair el teu pas d’aquests 12 anys per la cadira del pescador Simó-Pere:
- Per l’exemple d’humanitat que ens has donat desmitificant, a la teva manera, la figura massa aureolada amb títols i vestimentes d’un papat més hereu de l’emperador Constantí que de l’humil pescador Simó Pere.
- Perquè has fet de bon pastor com a bisbe de Roma i rector universal amb la coherència dels teus gestos i paraules, proclamant sempre la joia de l’Evangeli que té com a primera font el crucificat/ressuscitat Jesús de Natzaret.
- Per les teves prioritats en els viatges i sortides al llocs més humils de la terra, sensible a la vida dels descartats i ignorats, fent-te igualment present en els fòrums de poder on aprofitaves l’oportunitat de defensar-hi els indefensos,
- Per la teva fermesa i determinació en la neteja dels racons foscos de la nostra Església catòlica contaminada pels abusos i la corrupció de germans nostres que «en tost de donar llum han donat fum».
- Per fer-te ressò de les veus de canvi que t’arribaven de les perifèries en demanda d’una església més circular i inclusiva de tothom, sense tancar les portes a ningú, fidel a l’exemple de Jesús, amic de publicans i pecadors.
- Pel teu sentit de l’humor i els teus acudits, expressió d’una alegria més fonda que els maldecaps del govern d’una església extensa i plural, i d’uns dissidents que t’han contradit des de trones megafòniques.
- Pel procés engegat de l’exercici de la sinodalitat que ha de somoure les bases d’un clericalisme ancestral i anar capgirant la piràmide d’una església mal acostumada, mentre el poble dels batiats aprèn de discernir la palla del gra.
- Pel teu estil de fer, la teva pregària, el teu coratge, el teu llenguatge planer, la teva franca espontaneïtat amb els periodistes i d’altres, sense pontificar ex càtedra, tot expressant no solament conviccions mentals, sinó també sentiments humans.
- Perquè has obert camins nous i reobert camins vells encara que no tinguessis temps de recórrer-los sencers en el segle XXI, convençut que «el temps és superior a l’espai», i, per tant, que els processos són superiors als èxits momentanis.
- Perquè has fet viva i actual la memorable figura medieval de sant Francesc d’Assís en el marc contrastant d’unes estances vaticanes sumptuoses, herència històrica d’un passat de poder en règim de cristiandat.
- Perquè, en tot i per tot, t’has inspirat en la frescor de l’evangeli-testimoni de Jesús de Natzaret, sense descurar punts sensibles heretats en la llarga tradició de l’Església, més confiat en els terminis de Déu que en les frisseres humanes.
- Per la teva activa compassió envers les víctimes de les violències, especialment de les guerres i de la fam, de la desigualtat i la injustícia, oferint la mediació de l’església en els sagnants conflictes i promovent una església com «hospital de campanya».
- Pel teu magisteri a l’abast del poble de batiats, traient del tresor de la més genuïna tradició ensenyaments nous i vells, sempre atent als signes del temps, obert a les aportacions de molts, discernint el sentit de la fe del poble fidel; ens has encomanat la sensibilitat cap a l’acollida dels immigrants i refugiats, i la cura de la nostra casa comuna.
Hi hauria encara més motius. Cadascú pot fer la seva llista d’agraïments contrastada, açò sí, amb la que alguns deuen fer de retrets. Ara et trobes en presència del Déu misericordiós que et coneix (i ens coneix), més endins del personatge o de la imatge mediàtica que projectam. Des del cel, i amb el millor llegat rebut d’altres sants i santes, papes i dones i homes sants de la porta del costat, prega ara tu per nosaltres, pobres pecadors estimats i perdonats pel cor misericordiós de Jesús.
