Admetre un error? Impossible!

Set anys després assistim a un debat amb moltes similituds de fons i una diferència. La caiguda de la xarxa a la Península no ha estat per un cap de fibló, sinó per una desconnexió sobtada de les fonts de generació, un mecanisme automàtic que salta quan es produeix una sobretensió per evitar danys majors als productors. Un risc que augmenta, segons es va alertar al febrer, quan hi ha alta presència d’energia solar i eòlica. Dues fonts netes i fantàstiques, però que s’han de saber acoblar bé.

Noticias relacionadas

Pedro, què diran de mí?

Más noticias relacionadas

L’operador de la xarxa ens ha d’explicar si Espanya està preparada per absorbir aquestes fluctuacions o si falten bateries i estabilitzadors. Si no és així, és massa arriscat cobrir un percentatge tan alt de la demanda amb fonts inestables? Per què Red Elèctrica ha canviat, ensoldemà de la pana, la composició del mix per donar més pes al gas i la nuclear?

Que la gestió del sistema elèctric és complexa és evident, però la complexitat no pot ser una cortina de fum per tapar els errors de gestió i de planificació de la xarxa. No s’entén la resistència del govern per confirmar les causes de l’aturada, tret que vulguin amagar que s’hauria pogut evitar. Tampoc no s’explica que es mantengui oberta la tesi del ciberatac, quan l’assalt que ens hauria de preocupar és el dels polítics que assalten empreses que s’haurien de regir per criteris tècnics.