Bigalot

No és el cas dels pàrvuls del Barça, que són titularíssims, tenen notorietat i rellevància extraordinària dins l’equip. Aquests bigalots han batut tots el rècords de precocitat, són insultantment bons, destaquen per un nivell tècnic exquisit, són ràpids, tenen visió de joc i capacitat golejadora. Uns són juvenils, altres voregen els 20 i quan venen mal donades no s’arrufen, es creixen contra l'adversitat, tenen caràcter, són una bestialitat de jugadors.

És característic dels joves voler fer grans coses, menjar-se el món, però la joventut per si sola no basta, necessiten idees tàctiques on abocar tot l’ímpetu, el braó i l’entrenador les hi ha donat. Els al·lots es fixen molt en les coses que veuen fer, accepten i prenen amb gust els bons exemples. Sense fer coses rares, l’alemany ha construït un ambient especial, ha aconseguit que els futbolistes s’entenguin, donin alt rendiment i gaudeixin jugant. -Per cert- coses en les quals no sembla gaire versat i destre el de l’Hèstia Menorca.

Pegar a qualcú una «coça as cul» significa treure’l d’un lloc de mala manera a vegades amb ingratitud. Amb un poc més de finor pots enviar-lo a filar estopa, a passeig, a florir, a Liorna o a la quinta forca... qualsevol d’aquestes expressions es podria destinar a Florentino i als seus mitjans de comunicació per haver amenaçat, influït i desprestigiat sense raó l’arbitratge.