En el capítol anterior el nostre espia va passar un mal tràngol. Darrere darrere del conseller de la cosa, que havia anat a la capital de l’Orxata de Xufla per assistir a un congrés del seu partit, branca internacional, es va trobar amb l’apagada de llum de la península. No cal insistir que rallam de llum elèctrica, perquè de l’altra, fa estona que per allà i per aquí n’hi ha poca.
El pobre home va tornar com va poder a les Illes Tropicals, convençut que tota la modernitat que lluïm penja sempre d’un fil i que passarem mesos discutint qui és el culpable de l’endemesa. Un altre debat polític sense sortida. O mirin, si no, què està succeint al Congrés d’aquest Estat a les fosques amb la comissió que estudia les maldats antidemocràtiques que es van cometre contra els catalins.
Per ofegar el seu referèndum es va muntar el més sofisticat sistema d’espionatge il·legal, es va fer xantatge, es van dur a la ruïna bancs de l’estranger amb falses acusacions, es van inventar informes policials contra ciutadans respectables, i maleses encara pitjors...
I ara resulta que qui n’eren els responsables últims van a la comissió del Congrés i declaren que de tot açò no en sabien res. I no els creix el nas ni els cauen les dents. Tot tan insuportable com que encara remeni la coa aquell president que no va fer res per protegir els seus ciutadans de l’aiguat assassí.
Però bono, la cosa és que el conseller de la cosa ja torna a ser al seu despatx enfeinat amb fer contents els seus amigots. Açò vol dir, hotelers, inversors del pis turístic i, naturalment, l’altre partit seu, que sempre és allà com una mosca collonera. Ens ho ha explicat l’espia, que hi va aconseguir entrar gràcies la disfressa nova de representant del president Trump dels Estats Units.
- Passi, passi -li va dir el conseller quan li van anunciar la seva arribada-. Ja veurà que aquí no podem fer tantes coses bones com fa vostè al seu país. Però podrà veure també que mos hi esforçam.
I l’espia, assegut al sofà, va començar a degustar l’hamburguesa que li oferia na Nataixa, que el va reconèixer tot d’una. Clar que la carn no era de Texas sinó de les tanques locals, que és més bona. Mentrestant, el conseller i el seu assessor van continuar discutint una nova llei.
- És que açò que duu entre mans és molt complicat -va amollar en Juan Pelayo, vermell com un turista alemany al sol-, no hi ha llei que els pugui fer contents a tots a la vegada...
- Mem, Juan Pelayo -va respondre el conseller, que també estava vermell de tant de pensar-, és qüestió de seguir un ordre de prioritats. Avam, a qui hem de fer content primer de tot?
- A s’altre partit nostro, naturalment -va exclamar l’assessor sense dubtar ni un instant.
- Idò, ja està -va respondre el conseller-. Fora increment de taxes turístiques i fora moratòries per aturar la massificació.
- I els hotelers, contents, però no prou. Estan emprenyats amb el lloguer turístic... -va insistir l’assessor.
- Açò també té solució -va respondre el conseller mentre dedicava un somriure al representant de Trump, volem dir l’espia-. Perseguirem a mata-degolla el lloguer turístic il·legal. Multes ben grosses!
- Ah! -va fer en Juan Pelayo- Però açò no agradarà al negoci del lloguer turístic que trampeja entre legal i il·legal...
- Cap problema, amic meu -va respondre el conseller convençut que era un gran polític-. Per als legals, carta blanca per sempre a les 90.000 places de lloguer turístic que ja tenen i que estaven en qüestió.
- Però, conseller -va insistir l’assessor, que cada vegada es feia més petit-, quan ho sentin, els del lloguer il·legal, que també són amics nostros, a més de multats, se sentiran marginats i ja no mos votaran.
- A ells també els farem contents -va respondre el conseller mentre s’inflava com un gall dindi per lluir davant el representant de Trump-. Que lloguin els pisos als indígenes desgraciats que no troben casa i els reduirem la multa un 80 per cent. Encara trauran una bona renda. Què trobes?
- Vostè és una llumenera! -va exclamar en Juan Pelayo mentre començava a picar de mals-. Ho ha resol tot sense resoldre res. I així encara vindran més turistes i més gent d’arreu per viure del turisme.
- I tant -va amollar na Nataixa, que s’havia assegut devora el suposat representant de Trump i comentava amb ell les jugades mentre compartien una altra hamburguesa-. I tant, senyor conseller, i encara tindrà la barra de dir que ho ha fet tot perquè hi hagi més habitatge social, eh que sí?
