Tots tenim una herència genètica que conforma es nostro caràcter o geni. Sa nostra manera de ser mos condiciona, però mai mos determina invariablement. Tots podem millorar ses nostres actituds. Es pot ser més amable, més pacient, més positiu o més alegre. De fet, aquest és s’objectiu de sa nostra vida: lluitar cada dia per ser millors persones, millors professionals, millors pares o millors amics. No val ser massa conformista i dir; «jo som així, ja me coneixen». Aquesta actitud de resignació mos tanca unes portes que ja no val la pena tornar a obrir. En realitat és una excusa molt flaca per no fer res per millorar.
Es coneixements sumen, ses habilitats i s’experiència també, però en canvi ses actituds multipliquen. Sa diferència entre una persona brillant i una de mediocre, és sa seva actitud. Es nostros fills, sa parella, ses amistats, mos defineixen i mos recordaran no pes càrrec que haguem pogut tenir, pes nostros estudis o per allò que haguem fet e vida, sinó per sa nostra manera de ser i per com els vam fer sentir a ells, ses persones més pròximes a noltros.
S'escriptora Maya Angelou ho va expressar en una de ses seves frases inspiradores: «Sa gent oblidarà allò que vas dir, oblidarà allò que vas fer, però mai oblidarà com els vas fer sentir».
Per açò es llegat més poderós que pot deixar una persona és s’impacte emocional en ses vides d’aquells que ha tingut més a prop, més enllà de ses seves accions concretes.
Aquell mestre tan bo que vas tenir a s’escola i amb qui tant vas aprendre; aquella àvia en qui sempre hi trobaves consol i que tant has enyorat; aquells vesins tan al·loters que de petita sempre t’anaven darrere; aquell amic major que tu, a qui tants secrets li vas confiar i te va mostrar a descobrir tantes coses.
Tot i que amb es temps sa ment té tendència a idealitzar ses experiències i ses relacions personals viscudes en es passat -sobretot durant es primers anys de vida-, recordant principalment es bons moments i minimitzant es aspectes negatius, hi ha vincles que perduren per sempre.
Encara que aquesta idealització pot fer que s’impacte d’allò viscut no sigui igual de significatiu en aquells amb qui has compartit ses vivències que tu ara mitifiques, es records de segons quines experiències, principalment d’infantesa, són com tatuatges a sa teva memòria emocional, que per més que ho intentis, simplement no s'esborren. Són d’aquells llaços que resulten impossibles de desfer, fins i tot molt de temps després que sa relació personal hagi canviat o que per circumstàncies no sigui tan estreta com havia estat en un passat. I si açò succeeix és perquè no és tant es temps que passes amb qualcú, sinó sa força amb què aquesta persona t'arriba as cor.
Hi ha persones que es converteixen per a tu en qualque cosa més que en simples coneguts; es transformen en un símbol, en un referent d’allò que anheles. Són amb qui vius experiències de ver, on et descobreixes i et sorprens a tu mateix, on te pots mostrar tal com ets. Són éssers que queden gravats a foc en sa teva consciència més íntima. Són persones autèntiques que marquen un abans i un després en sa nostra vida, que arriben com un buf d'aire fresc i que, si se'n van, persisteixen com a marca inesborrable a sa nostra memòria.
Cada persona que trobes en es teu camí t’ofereix una oportunitat única per as teu aprenentatge i bagatge personal, sa qual cosa mereix ser reconeguda amb gratitud. Moltes vegades són just aquestes persones ses que t’han deixat lliçons valuoses sobre tu mateix i com interpretar el món. Sense donar-te’n compte han estat peces clau en es teu creixement. Qualcunes t’han mostrat sobre sa vida, s'amor i, fins i tot, com enfrontar es reptes i ses dificultats. Val la pena recordar com han influït en qui ets avui.
Un bon mestre és un far de llum en es camí de sa formació, una figura inspiradora que transcendeix sa mera transmissió de coneixement per transformar sa vida des seus alumnes. Una àvia amorosa i pacient, que es preocupa pes seus nets i sempre hi és quan se la necessita, és una figura inspiradora d’amor, seguretat i protecció. Una vesina entranyable, generosa, al·lotera, que sempre té sa porta de ca seva oberta, disposta a ajudar i a fer-te una amorosia, és un referent que dus gravat per sempre en tu.
Reflexionant de manera conscient sobre aquests nexes, pots aprendre a valorar-los per allò que van ser i van representar per a tu. Mai és tard per apreciar es creixement que et van brindar, i, quan sigui es moment, deixar-los anar amb gratitud per ses lliçons apreses.
«Sa manera de donar val més que allò que es dona». (Pierre Corneille)
