Segle XXI, consells per aconseguir el poder

TW

Fes exclusivament el que serveixi als teus interessos. - Passi el que passi, a tu sempre et va i ho fas fenomenal.
- Quan parlis en públic utilitza frases curtes i contundents donant molta informació sense deixar temps per a que la gent reflexioni.
- No et defensis ni et justifiquis mai, tu sempre ataca.
- El que passi si no coincideix amb els teus interessos ho negues encara que les dades o fets diguin el contrari.
- Als que opinen diferent insulta’ls, denigra’ls,...
- ...

Per arribar al poder, has de convèncer la gent que la seva situació és humiliant, que no té «llibertat», que són unes víctimes i que irremeiablement el país va dirigit a la catàstrofe econòmica i moral, toca la fibra nacionalista patriòtica, és molt important.

Després has d’identificar clarament a l’enemic, el principal, a Espanya el Govern esquerres, que no fa altra cosa que afavorir als catalans, que és incapaç de garantir el subministrament de l’electricitat i que deixa que ens robin els cables de seguretat perquè els trens no puguin anar. Cal convèncer a la gent que la DANA tan sols és una conspiració de Sánchez per a fer caure un govern de dretes modèlic. Les teories de la conspiració han d’estar a l’ordre del dia, cal que la gent senti por, inseguretat, odi, ira ... I si aquesta no és la situació real del país, llavors cal provocar-la, la sensació ha de ser de caos.

Altres enemics són l’immigrant i els diferents ja sigui per raça, religió, tendència sexual, identitat de gènere, feministes ... Els primers són els que roben, estafen i maten, o, en el millor dels casos, els que ens prenen la feina. Els altres són uns pervertits, sense moral, uns violadors de nens, no són com Déu mana. Si ocasionalment ens trobem en una situació adient amb un d’aquests pervertits, cal apallissar-lo per deixar-li clar que no hi ha lloc per a ell a la nostra societat i a les dones cal imposar-les un model domèstic apropiat on la seva finalitat sigui la família i no es qüestioni la preponderància de l’home. Sí, aquesta és una altra característica de l’ideari ultradretà: Molt valents amb els dèbils i «they’re going to kiss the powerful man’s ass» i un retorn als valors ultraconservadors.

Suposo que identifiquen més d’un líder polític que ha triomfat o que està en el camí de fer-ho seguint aquesta línia. No sé per què ara m’ha vingut al cap el «senyor» Trump, i altres que intenten imitar-lo aquí i a Europa en general. Amb ells ha sorgit i s’ha implantat un terme nou, la ‘postveritat’, i s’han recuperat altres que creia ja estaven superats, el racisme, el supremacisme blanc. Amb ells el terme llibertat té un nou significat, ja no està associat als drets de les persones, als drets dels ciutadans, la qual cosa implica regles de respecte mutu i límits..., la llibertat per a ells està associada exclusivament a l’individu i, per tant, no hi ha regles, com a conseqüència els més forts, els que tenen més recursos s’aprofiten de la resta de la societat. Un cop aconseguit el poder l’autoritarisme s’imposa, el càrrec del president està per damunt de l’imperi de la llei, s’elimina el Ministeri d’Educació i s’abandona l’educació pública, les universitats perden el suport econòmic del Govern, es prohibeixen certes publicacions científiques, s’estigmatitzen les vacunes i es promociona el creacionisme, el terraplanisme. El medi ambient no importa si es pot treure benefici econòmic... La premsa ja no és lliure (en el sentit antic de la paraula) i tot el que estigui relacionat amb l’equitat, solidaritat, empatia..., és censurat.

Donald Trump mai amagà les seves intencions a la campanya electoral, per açò em va sorprendre que guanyés tan àmpliament les eleccions.

Rosa Maria Calaf a la seva conferència a l’Ateneu de Maó advertí: A Europa ja sabem el que ens ve, però no és això l’important, l’important és el que fem noltros.