No tots ho són

Que sí. Que ho tenim clar a cop d’escoltar-ho cada vegada que es xerra d’aquests col·lectius. Ja sabem que no tots els okupes són bandarres sense gens de ganes de treballar i pagar-se un pis, que no tots els turistes són maleducats que ens empren de decorat sense respecte, que no tots els usuaris d’autocaravanes són incívics que envaeixen espais a primera línia de mar pensats per a altres usos més amables i compartits, que no tots els que ens telefonen per brindar cosa són estafadors, que no tots els empresaris són aspirants a un llaüt més gran pagant sous més petits, que no tots els propietaris de pisos de lloguer són rapinyaires amb una relació inversament proporcional entre els seus escrúpols i els preus que cobren, que no tots els polítics són més publicistes que gestors, que no tots els funcionaris són més puristes de la lletra petita del seu conveni que de la productivitat, que no tots els joves són uns reguetonaires que no volen aprendre cap ofici, que no tots els periodistes són manipuladors al servei de qui convengui, que no tots els propietaris d’hortals irregulars són uns vius que volen legalitzar gratis el seu abús en rústic, que no tots els fumadors són fastigosament generosos a l’hora de compartir el seu vici, que no tots els docents es passen tres mesos d’estiu tocant-se els nassos, que no tots els cans són violentes grapadores d’humans, que no tots els fanàtics del futbol són tarats que s’estoven per un fora de banda mal arbitrat a un partit d’infantils, que no tots els airbnbs són en negre, que no tots els que es resisteixen a emprar el català després de dècades a l’Illa són partidaris d’exterminar-lo, que no tots els preus dels aliments són especulatius.