Aquesta és una dita molt emprada i reflecteix una veritat com una casa de pagès.
En castellà s’empra molt l’expressió duendes de la imprenta quan es vol justificar una errada involuntària, traspassant a aquests duendes una pífia, que a vegades pot arribar a ser voluntària, esperant influir en certs aspectes delicats. A casa nostra tenim uns dimonis boets que venen a ser els duendes castellans però en pla autòcton, dels que es diu que només enreden demanant feina i més feina, fins a destarotar-ho tot.
D’altra banda, com ja va dir Ruiz i Pablo al pròleg de «Per fer gana» -any 1895-, «açò de s’escriure per es que té vergonya, no és un ball encantat, en es qual succeeix que es qui el treu fa sonar lo que vol». D’açò ja han passat 145 anys i les coses no han baratat massa, tret que en tost d’escriure amb ploma d’au o ja metàl·lica, a vegades el cervell ordena una paraula i la mà n’escriu una altra, i aquí no hi tenen cap culpa els duendes. Potser hi juga el que diuen el subconscient o els reflexos tant condicionats com incondicionats; en qualsevol cas, l’empasta ja està feta, amb conseqüències moltes vegades no gens agradables.
A més, qui escriu aquestes retxes no és professional de la comunicació -no ho he estat mai- encara que de jove coordinava una revista tècnica ( Revista Electrotècnica) on feia de tot, començant pel control d’errades tipogràfiques que llegia damunt paperots que en deien galerades, empastifades de tinta d’impressió. La meva formació va ser autodidacta i vaig aprendre que una cosa era la correcció d’estil i una altra molt diferent era açò de les errades i que la tècnica a aplicar era ben diferent; en el primer cas era qüestió d’entendre el text i aplicar certes regles i en el segon, mirar l’escrit com si es tractés d’un mosaic on cada lletra i cada paraula no havien de fer mal a la vista. Ho he explicat no gaire bé, però crec que tothom ho entendrà.
Dic tot açò per tal de demanar disculpes a José Muñoz a qui vaig citar com José Sánchez diumenge passat (no sé en què estaria pensant jo, atès que aquest llinatge surt molt als papers i a les tertúlies i als mitjans de comunicació de tota casta, referint-se a l’actual president del Govern, fins i tot en formes estrafolàries, com ara ‘Xanxes’). Jo pretenia rememorar un article seu escrit l’any 2013 i aquí vaig desbarrar, de forma i manera estrepitosa. Valgui aquest esquitx per a demanar disculpes públiques a José Muñoz, voluntari de l’Illa del Rei a qui aprecio molt des de fa temps. Perdó.
