Josep Bagur Torres
Josep Bagur Torres

Director del diario Menorca

Sant Joan és única, pero de festes n’hi ha moltes

TW

Record un dels històrics debats que organitzava Gent Jove sobre Sant Joan, en què hi havia preocupació perquè no trobaven ase per as fabioler. I se li va preguntar a Simón de Olivar, representant del caixer senyor. Amb una rieta va contestar: «D’ases n’hi ha molts». Itenia raó.

Ara hi ha preocupació pel futur de «la festa més gran de totes les que es fan i es desfan», com deia el director més santjoaner d’«Es Diari», en Bosco Marquès. Al voltant de la festa autèntica, es celebren moltes altres festes. Enguany més que mai. Els dies festius venen junts. Això vol dir que des de divendres fins dimecres pot ser una festa contínua. L’efecte cridada pot fer que Ciutadella vessi, el risc de cada any es multiplica.

I això que l’Ajuntament fa la seva feina. El pla de seguretat comptarà amb el cent per cent dels efectius que preveu: 200 policies nacionals, 80 de la policia local, 60 agents d’altres pobles, 41 més de Mallorca, a més un nombre no concretat de Guàrdia Civil, a més dels dos de «Foc i fum», i Protecció Civil, amb 34 voluntaris de Mallorca. 381 policies vigilaran les festes. Aquest bon pla necessari no és una bona notícia per a Sant Joan. Una activitat que necessita tanta cura vol dir que no té massa bona salut.

No hi ha manera d’aturar la massificació. Ja fa dècades que el problema està diagnosticat. A aquells col·loquis de SantJoan ja hi havia ciutadellencs disposats a muntar controls a sa Costa Nova o a peu d’escala del barco i no deixar passar a ningú. Oquan Ciutadella va decidir renunciar a la declaració de Fiesta de Interés Turístico Nacional.    Si no ho vam poder resoldre quan el problema era petit, molt més complicat és intentar fer-ho ara.

El que sí crec que és positiu és la col·laboració que hi ha entre la Junta de Caixers Senyors i l’Ajuntament. Han consensuat alguns canvis per unes festes més segures. Iel diàleg amb els components de la qualcada és una bona dinàmica. Ara, està clar que el problema ja no és trobar un ase que faci de somereta.