Angoixes

Tenc una croada personal en poder ser una més. Simplement existir. Hi ha una part, la del nervi i l’obsessió, que sempre m’acompanyen i esdevenen germanes de la recerca de la perfecció, de la notorietat i de la refineria. Ambdues parts batallen per poder tenir una vida més tranquil·la. A vegades guanya el convenciment de no voler ser excelsa. D’altres, la romantització del patiment i la desgràcia.

Les angoixes són una part inalienable de la vida. Tant de bo poder escollir a on les pos i a quin moment. Si més no, qualque vegada. Potser així, practicant la indulgència, repari la traïció al meu jo anterior de no voler canviar el món.