Va caure a les meves mans, com un regal del Cel, el llibre de Montserrat Roig «Un pensament de sal, un pessic de pebre». No rallaré de l’autora, una dona d’un esperit crític esmolat, reivindicativa, lluitadora amb una bella sensibilitat irònica i un sarcasme fi i punyent. Bé, doncs, en aquest llibre esmentat, recull d’articles periodístics del diari «Avui», s’hi pot trobar un escrit que em donarà peu a continuar amb aquest escrit.
«Una oració per a Croto, déu de l’aplaudiment», publicat el desembre de 1990, se’ns revela l’existència d’un déu generós i modest. Croto, era un centaure que tenia unes germanes adoptives anomenades Muses que ell admirava. Les admirava tant que va inventar l’aplaudiment. Podem dir que era un déu agraït, lluny dels estirabots i bestieses dels déus més coneguts de l’Olimp.
Croto era un déu que rebia la gràcia de les arts i responia amb elogis a qui s’ho mereixia, com sempre s’hauria de fer davant qualsevol acte quotidià fet amb amor i desinterès personal. De fet, si no existís Croto, l’art no tindria res a fer. Ningú té el monopoli de la sensibilitat i, a la nostra vida, cada dia passen desenes de fets extraordinaris que mereixen aplaudiment.
L’emoció és el motor de l’aplaudiment, perquè sempre s’ha d’agrair des del cor, des de l’autenticitat vers allò que ens fa vibrar i esclatar sonorament amb les palmes de les mans. Una mostra de reconeixement i delectança sense paraules que vaig poder sentir i expressar després de veure l’obra «de clausura de curs de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca, «Estètiques en construcció».
Representada a la Sala Albert Camus a l’alçada dels espectadors, les i els alumnes de l’escola van oferir un tast de diferents obres i autors (Lorca, Shakespeare, Pinter, Sinisterra, Galceran...) en un puzle de situacions entorn una escala que oferia grans possibilitats creatives en l’espai escènic a diferents plans interpretatius, enmig d’una dansa a peu pla, tot bella i intensament executat pel repartiment d’actrius i actors dirigits per Aleix Rengel, Àngela Tortajada i Inés Recuero, professors de l’EADM.
Penso que hem d’estar agraïts a directors i alumnes per la feina feta, els hem d’aplaudir amb Croto, perquè estic segur que Melpòmene, musa de la tragèdia, Talia, musa de la comèdia o Tersícore, musa de la dansa, han estat inspiradores d’aquest treball en equip que tant ens van fer gaudir. Moltes gràcies!
