Espurna

Ovelles sensates i cabres tronades

TW

La religió cristiana compta amb un relat paradigmàtic, el del Judici Final: «Tots els pobles es reuniran i Crist destriarà la gent els uns dels altres com un pastor separa les ovelles de les cabres». Tots haurem de respondre a preguntes del Jutge. A mi em queda, penjada al cor, una qüestió: a quina part de l’escena, dreta o esquerra, es situaran aquells als qui no quadrarà ni el qualificatiu de sants ni el de malvats. El jesuïta indi Tony de Mello digué que ovelles i cabres no són dues classes de persones, atès que ningú mor totalment ovella ni totalment cabra. Jo he entrevist dubtes en vels blancs de núvia i he entrevist complaences en vels endolats de vídua; i és que tots som una mica de tot, ferms i contradictoris, ovelletes sensates i cabretes tronades.

Sigui com sigui, jo no pos el focus de la meva atenció en la conducta dels jutjats, sinó en la del jutge, aquest que just abans de morir dictà un judici contundent: a un bandoler que els humans havien condemnat a morir en creu, li dictà aquesta altra sentència: «Avui seràs amb mi al paradís». És d’esperar que, sigui per anyells o per cabrits, tots siguem receptors de misericòrdia. És d’esperar que el jutge sigui millor que els jutjats. És d’esperar que el qui un dia ens jutjarà coincidirà amb qui més ens estimà.