Què conten els infants?

Els infants conversant en grup naveguen a més profunditat, incrementen la creativitat, aguditzen el sentit crític i gosen a ser més sincers perquè protegint-se en el grup assumeixen més riscos.

AQUELL MATÍ havia aplegat un grupet de sis anys. Encara dreta, na Clàudia (noms ficticis) va denunciar: «El meu germà gran cada dia em molesta i em pega... la meva mare el castiga però després és pitjor... el perdon perquè és el meu germà...». N’Albert s’hi afegí: «Quan el meu germà perd amb sa Play m’insulta i em dona empentes...». Arribà el torn de na Francina: «El meu germà petit, quan el renyen, em tira per terra ses coses de la meva taula». N’Adrià també tenia coses per contar: «El meu germà ahir em va desmuntar les construccions de Lego que tenia al prestatge... ho fa moltes vegades». N’Anna també s’hi va sumar: «A casa és el papi qui em pren les coses que empr... ho fa per divertir-se... li agrada molestar-me... ell riu i jo crid o plor».
L’enfilall de queixes va incloure la majoria d’aquell grupet. L’agressivitat sorgia de germans quasi sempre més grans, només una nena va assenyalar la seva germana com «pegona habitual».
Quasi totes les agressions eren expressió del mal humor o contrarietats que vivia l’agressor. Bastants agressions tenien aparença de joc i interferien les dinàmiques familiars generant un ambient en el qual l’alegria es trencadissa.

Molts nens van referir que jugaven a «baralles» amb el pare, en canvi, cap filleta en va fer menció. Ni cap infant va referir-se a jocs de lluita amb la mare. Quasi totes les impertinències físiques relatades duien afegits insults o paraules per ridiculitzar. Totes les guitzes provenien del dominant, sigui per major força física o perquè compten amb mirada predilecta de l’adult.

ELS RELATS tenien a veure amb un personatge, pràcticament sempre masculí, que descarrega el mal humor, les frustracions... en una germana o un germà més petit. Molestar, agredir, humiliar, destorbar, etc. apareixien com accions divertides per qui les fa. Un d’ells es va reconèixer com «el moleston» de casa: «És molt divertit... però as papà no el molest perquè reacciona amb una bufetada».

«Les víctimes» relataven com per més que ho intenten no desapareixen els maltractaments. Ni rebel·lant-se amb ràbia, ni plorant, ni tornant-s’hi ni reclamant la protecció dels adults... «Si el castiguen em sent malament perquè és el meu germà». «No hi ha manera, normalment procur estar enfora o aguantar-me».

M’apenava escoltar tant malaveig en la vida quotidiana de la família. Que difícil de gestionar quan passa a ca teva! Desafortunadament, emergeix amb certa freqüència a les converses amb grups sense cap connexió entre ells.

Com pot ser que algú consideri «normal» la violència i l’escarni quotidià entre germans? Qui pot creure que la manera de relacionar-nos és un dictat genètic?

Les evidències deixen clar que la manera com ens relacionam són conseqüència dels models socials en què estem immergits. Fa trenta anys J. Gómez, fent recerques sociològiques per explicar moltes de les problemàtiques del sistema de relacions socials, afectives i sexuals evidencià que les agressions i maltractes habitualment tenen el seu origen en els models col·lectius de relacions apresos durant la infància i consolidats a l’adolescència. Descarreguen la ràbia com han après a fer-ho perquè intentam fer com ens sembla que tindrem més reconeixement social.

HI HA TRES CONTEXTOS que condicionen la nostra elecció de models relacionals: a) el nostre rol a la família, b) els models relacionals que es valoren més entre l’alumnat i a les activitats d’oci, c) i el que escampen els mitjans audiovisuals.

Allò que és atractiu i exitós els genera desig i s’hi volen assimilar. La família aïllada va perdent capacitat de modelar perquè la seva estructura s’ha afeblit i, en canvi, la pressió de l’entorn creix en capacitat seductora i assetjament.

És la complicitat i sincronia entre entorns escolars, entorns d’oci i tribus de famílies la que pot facilitar l’èxit dels models de cooperació, cura recíproca, relacions igualitàries, amistat, fraternitat sana...

Sabem què necessitam, però caminam massa dispersos.