El mòbil que ens havia de fer lliures

Pocs anys després, pràcticament tothom ja disposava de mòbil i un poc més endavant cadascú de noltros ja tenia dins la seva butxaca un petit ordinador, que ens permetia entrar a xafardejar què feien cada dia els nostres amics, familiars, coneguts i no tan coneguts gràcies a les xarxes socials. Devia ser aquesta la llibertat que ens van prometre fa 25 anys si compràvem un telèfon portàtil.

Noticias relacionadas

Les llengües i l’Espanya de Díaz Ayuso

Más noticias relacionadas

El mòbil crec que és evident que no ens proporciona més llibertat, però cal reconèixer que sí que pot facilitar alguns aspectes de la vida. En definitiva, és còmode. I gràcies a aquesta comoditat els pares hem tendit a proporcionar un telèfon als nostres fills, cada vegada més prest. «Així si passa alguna cosa em pot trobar», «puc saber què fa», «tots els seus amics en tenen», són algunes de les excuses que solem donar els pares abans de prendre la decisió que havien promès que endarreriríem tot el possible.

I així hem arribat on som ara, a la dependència total (concepte antagònic a la llibertat) dels mòbils tant per part dels adults, com dels joves, com també dels fillets (encara que sigui amb els telèfons dels pares). El més fort de tot és que ja fa un temps que som conscients que l’abús de les pantalles no ens porta res de bo, i en el cas de les escoles i els instituts s’intenta posar fre, però així i tot, sembla que no és aturador i el seu ús i abús va a més. No sé què deuen tenir els vídeos de Tik Tok, però la gent no els pot deixar de veure.