Espigoladors

Però és una esperança activa com assegurava en una jornada en el Col·legi de Metges de Barcelona, la seva presidenta Elvira Bisbe, qui confessava obertament: jo combat la meva ecoansietat, la meva angoixa, fent coses que sé que seran bones per la sostenibilitat del planeta.

Doncs una altra dona, na Mireia Barba, l’any 2014, davant la pèrdua en els camps de més del 15 per cent de les collites, va crear una associació de gent que repassen, espigolen, els camps després de la collita principal. Espigolar, ve de recollir les espigues que queden després de segar, però actualment també s’empra la mateixa paraula per recollir avellanes, olives, i tota mena de fruita, i tot allò que un altre ha deixat, per evitar el malbaratament alimentari. I de pas s’eviten els gasos d’efecte hivernacle degut a la descomposició d’aquests aliments abandonats.

Aquesta associació, actualment amb més de 50 treballadors contractats, se posen en contacte amb productors, disposats a deixar repassar els seus cultius per un exèrcit de voluntaris que recuperen quantitats d’aliments altrament abandonats, i destinen a col·lectius vulnerables, o a fer productes elaborats, com melmelades i pastes, per comercialitzar. Tot una gran pensada. I aquest model ja s’està replicant per tot el país, fins i tot per tota Europa.

Altament esperançador, veritat?