Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas

Profesor Economia UPF

Altres papers

Auditar l’interès general

TW

La pregunta si fa no fa. Hi ha arguments d’interès general altres que els de la competència per oposar-se a l’OPA? Resposta: no. Defensar la ciutadania contra l’oligopoli bancari creixent és en si mateix l’interès general. No n‘hi ha d’altri. No ho és aconseguir una millor retribució de l’accionista del Sabadell (això que Foment diu és ara com ara una oferta decebedora i insuficient) sobre la base de dificultar-la. No és l’interès general ‘salvar els llocs de treball’ dels empleats com defensen els sindicats. Sí ho és que es millori la competència i es trenquin les pràctiques colusives. Els nostres bancs -tots- son els pitjors en retribuir l’estalvi dels ciutadans; moltes entitats amb les concentracions i absorcions de caixes, han perdut els sensors sobre el pols econòmic de la diversitat del nostres models productius de la mà de la centralització dels algoritmes de selecció poc discriminants (aquí el Sabadell encara manté un actiu positu). Tampoc podem supeditar la competència al manteniment de plantilles quan la nova banca no requereix tanta ocupació, precisament per a ser entitats competitives, preferentment amb entitats transnacionals. Tots els remeis que ja ha posat la CNMC, i es poden posar per preservar la competència amb la OPA, son costos contra la borsa que pugui tenir preparada el BBVA a la foto finish, probablement reduint les compensacions incrementades que pretenen calladament alguns accionistes.

No doncs a l’OPA. Un «no» no transaccionable amb compensacions a accionistes. O ens creiem que una OPA es una questió privada entre propietaris o no se veure altre interès general que evitar una nova oligopolització del sector bancari espanyol.

No està clar què pot fer hores d’ara el Govern després d’un pronunciament tant clar de la CNMC. Que pot argumentar des d’una consulta oberta com la presentada. Fins a quin punt no suposarà deslegitimar el seu organisme «independent». Tot fa olor a una absorció autoritzada sense fusió, que el temps dirà sobre la seva virtualitat.