Cada matí ens despertam amb la mateixa pregunta: quants de morts aquest darrer dia a Gaza? 50, 100...? Ja en comptam més de 50.000 des del fatídic 7 d’octubre de 2023. Deu ser que no importa, són palestins.
Netanyahu, per què has condemnat a morir en aquests prop de dos anys més de 15.000 infants, segueixes destrossant famílies senceres, continues bombardejant escoles i hospitals? No t’importa, són palestins
Per què condemnes a morir de fam i desesperació milers de persones, i els fas la vida impossible sense aigua, ni ajuda alimentària, ni combustible, ni medicaments? Són palestins.
Per què destrosses cases, llaures carrers i carreteres, fas malbé les collites, romps les infra-estructures d’una població de 2 milions d’éssers humans? Són palestins.
Per què poses traves a les organitzacions humanitàries, i et fan nosa els periodistes, els metges, els mestres? És que ajuden palestins.
Per què consents, i fins i tot fomentes amb nous assentaments, l’ocupació il·legal de Cisjordània expulsant-ne els seus habitants i et vols fer teva la petita franja de Gaza? Aquestes terres són dels enemics palestins.
Per què no fas cas de les crides de l’ONU a l’alto-el-foc, i te’n rius del tribunal de la Haia? Són antisemites.
Netanyahu, t’importa encara l’alliberament dels hostatges? T’importa el bon nom d’Israel i del judaisme en el nostre món d’ara i del futur després de l’holocaust nazi?
Hamàs, us importen els vostres germans palestins assassinats cada dia, desplaçats cada dia, desesperats cada dia més pel preu dels hostatges que manteniu captius? Us importa el futur que us espera i que ens espera a la humanitat?
I una pregunta que no sabem contestar: per què el serveis de seguretat d’Israel no van detectar els preparatius del despietat atac de Hamàs a Israel servint-li de franc l’excusa perfecta per mostrar descaradament els plans expansionistes del govern de Netanyahu?
Sabem que hi ha altres guerres: la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, els enfrontaments militars i civils al Iemen, Sudan... i d’altres. Però aquesta guerra contra Gaza la tenim cada dia davant la nostra mirada impotent; podem aclucar els ulls, però el drama segueix i no el volem veure com qui veu insensible un muntatge de pel·lícula.
Feim nostres aquesta paraules del llunyà i encara actual concili Vaticà II en declarar que «tota acció bèl·lica destinada a la destrucció indiscriminada de ciutats senceres o de vastos territoris amb llurs habitants, és un crim contra Déu i el mateix home, crim que ha de ser condemnat fermament i decidida». I també compartim les paraules de la valenta advocada israeliana Lea Tsemel que diu: «El que sento no és desesperació, però sí una pena profunda. Veiem que tot està caient a trossos. Israel cau a trossos i, de vegades, me n’alegro, però el que demostra és que l’esquerra, els activistes de l’esquerra anti-sionista, hem fracassat. No vam aconseguir fer calar el nostre missatge: parlàvem de coexistència, de conviure amb els palestins... en un estat, en dos estats, tant és. El que volíem dir és que la convivència és l’única solució. És evident que els palestins si no tenen el seu estat, la seva capacitat de prendre decisions, com qualsevol altra nació en aquest món, lluitaran i continuaran lluitant. L’atac del 7 d’octubre havia de passar, el més sorprenent és que no passés abans; ho vam advertir, vam avisar que passaria i va passar». I hi afegim: com podran sobreviure els qui ara no saben conviure?
No volem ser còmplices dels teus crims de guerra ni de les teves calculades neteges ètniques ni del genocidi perpetrat contra la població de Gaza. No volem ser còmplices, en ple segle XXI, d’un projecte colonitzador que accelera l’ocupació de tot un territori expulsant-ne els habitants. Per açò unim les nostres veus adreçades al govern espanyol i als de la resta de la Unió Europea, i al dels Estats Units que deixin de donar suport a l’estat d’Israel en aquesta orgia de sang. Hipòcrites governs occidentals defensors dels drets humans i, al mateix temps, armadors de l’estat bel·licista d’Israel: aturau per poc que pugueu l’extermini del poble palestí. Afavoriu també Palestina, el respecte dels drets humans, treballau en favor d’una pau justa i duradora per a tothom.
Per açò, Netanyahu, stop! Atura!
