No fa gaire, el mes de maig, «Es Diari» em va publicar un article sobre el cementeri genovès de Staglieno. Com que em va sortir massa llarg, el vaig reduir. Aquest que ara començau a llegir aprofita les parts suprimides del primer.
Jo gosaria dir que el món de l'escultura no desperta un excés de passions entre nosaltres els menorquins -ni entre els no menorquins, tot sigui dit-, a pesar de l'interès que manifestam per altres arts com són la música, el cinema, el teatre o la literatura.
L'escultura és un art que surt car, tant a l'hora de crear-ne les obres com a la d'adquirir-les, sobretot les de grans dimensions. Si els artistes que s'hi dediquen no comptessin amb el suport d'institucions com l'Església o els municipis tindrien ben difícil guanyar-s'hi la vida.
Un bon lloc perquè els escultors puguin instal·lar-hi la seva producció és als cementeris, sobretot a les sepultures dels difunts adinerats o famosos.
Probablement alguns dels qui ara llegeiu aquestes línies, si consultau les guies turístiques del lloc on heu anat o pensau anar de viatge, podreu observar que moltes d'aquestes guies no dediquen gaire o gens d'espai als cementeris dels països, ciutats o territoris de què parlen. I per què, si de vegades els seus cementiris figuren entre les millors mostres d'art de què poden presumir?
Determinats temes que trobam freqüentment en l'escultura d'esglésies i cementeris tenen un tractament considerablement diferent segons si pertanyen als primers o als segons. En són una bona mostra els àngels, a qui vaig dedicar una atenció especial al meu altre article.
Segons el cristianisme i altres religions, els àngels sóns éssers espirituals. I els esperits ni són materials ni tenen, per tant, sexe. Tanmateix, els teòlegs cristians varen dedicar-se durant segles a discutir sobre si tals éssers eren masculins o femenins.
Si volem dibuixar, pintar o esculpir esperits els hem de donar una aparença material. Les imatges d'àngels estan inspirades en el nostre cos. Però... com els hem de representar? Sovint els dotam de malucs amples i pits... diguem-ne incipients, de joveneta. «Com si fossin dones? Però si no ho són!», podeu objectar. Sí, és ver, però tampoc són homes, bé que inconscientment i tan sovint ens els imaginam com si ho fossin. Jo diria que aquestes frases que acab de redactar ajuden a entendre per què amb tanta freqüència els àngels són representats de forma femenina o andrògina a les escultures. Atenció, però: tals aparences femenines o andrògines les trobareu més agosarades als cementeris que a les esglésies.
El cementiri de Staglieno, situat en un turó de Gènova, és immens (més d'un quilòmetre quadrat). Famós sobretot per les seves escultures, la seva arquitectura es mereix també la nostra atenció. És obra de dos arquitectes. El primer, autor de les galeries, neoclàssiques, farcides d'escultures; el segon, qui va ampliar el cementeri situant les sepultures en zona boscosa.
