Hi ha dies en què quan m’assec a escriure no tenc clar encara sobre quina qüestió ha de tractar es meu article. A jo m’agrada escriure des des cor. Puc trobar mil raons que m’inspirin a fer-ho. Crear relats a partir de records o vivències, descriure entorns o sensacions que experimentes davant sa bellesa d’un paisatge natural, genera una major implicació en es procés creatiu. Fer-ho me permet una major connexió amb sa meva pròpia essència i autenticitat. I encara que açò requereixi un exercici important d’introspecció, me resulta emocionalment desafiant.
Com a contrapunt, qui em segueix sap que també m’interessa sa política i que m’agrada escriure sobre es panorama polític actual. No hi ha que perdre de vista que de ses ideologies, estratègies i táctiques des nostros dirigents en depèn es funcionament de s’estructura social en què vivim i que mos afecta a tots.
I com que es darrers escàndols polítics me remouen ses entranyes, per honestedat amb jo mateixa no em puc permetre passa-los per alt i mirar capa a una altra banda.
Aquest país està en una situació dramàtica. Crec que mai mos hauríem imaginat que un govern d'Espanya pogués arribar a aquest punt de putrefacció. Es ciutadans esteim atordits i indignats davant un govern que va venir, recordem, per una moció de censura plantejada en contra de sa corrupció des Partit Popular. Uns governants que venien a renovar i a regenerar sa política, resulta que són es més corruptes i han corromput totes ses institucions de s'Estat. A sa debacle institucional en què han derivat es casos Koldo, Tito Berni, José Luis Ábalos, Begoña Gómez, David Sánchez, Jessica, misses, entre molts d’altres, ara s’hi ha de sumar s'aparició des des subsòl d'una militant del PSOE anomenada Leire Díez, qui amb empresaris encausats pes tribunals i advocats de ses clavegueres des sistema, rallaven d’aconseguir dades per enfonsar sa reputació de fiscals i alts comandaments de sa Unitat Central Operativa de sa Guàrdia Civil, perquè fan nosa a sa trama. Són molestos perquè estan investigant es casos de corrupció des Govern i elaboren informes que afecten sa família des president Sánchez. Tot açò ha acabat d’elevar sa tensió política espanyola fins a nivells insostenibles.
Resulta inconcebible veure un fiscal general de s'Estat assegut davant un jutge, i es germà des president, i sa dona des president, un darrere s’altre. I com que açò no s’atura, cada dia coneixem més històries tan indignants com rocambolesques d’una trama de corrupció que intentar callar es mitjans de comunicació, atacar frontalment ses forces i cossos de seguretat de s’Estat, atacar es Poder Judicial per donar-lo a sa Fiscalia, per tal que sigui sa Fiscalia qui jutgi es casos de corrupció des Govern d'Espanya. Un joc brut que és una autèntica vergonya i que es ciutadans no mos mereixem. Un absolut cop d'estat encobert davant un descarat entramat de casos de corrupció i sa utilització constant de ses institucions per a s'interès personal des president.
Açò és impossible que passi a qualsevol partit democràtic. I aquest és es major problema que té en Sánchez; que és incompatible amb sa democràcia. Per açò es partit socialista ha deixat de ser un partit democràtic que ha emprès un procés d'atac a s'estat de dret i a totes ses institucions, per acabar amb sa democràcia. Perquè està clar que sa continuïtat d’en Sánchez està condicionada a sa fulminació de s’estat de dret.
En Pedro Sánchez ara compleix set anys com a president des Govern. Dia 2 de juny del 2018 va prometre es seu càrrec davant el Rei i va formar govern. No és un aniversari gaire feliç. S’única cosa que en Sánchez pot celebrar és que ningú donava un duro perquè arribés as set anys com a cap de Govern, i aquí està, a capa i espasa.
Sa darrera setmana de maig ha estat una de ses pitjors per a un president acostumat a dirigir es designis d’un país des des faristol, mà estesa per construir majories progressistes a cop de xecs en blanc. Ara mateix esteim en mans des pitjors i aquests pitjors estan en mans des enemics de sa nació.
Espanya està en una situació crítica i -com deia Cayetana Álvarez de Toledo- aquest govern està fundat en sa corrupció institucional. No sé si hi ha corrupció més gran que governar amb colpistes i amb assassins de socialistes bascos, entre tantíssims altres espanyols que van morir a mans de sa banda terrorista. En Pedro Sánchez està en es poder en contra de tot allò que va prometre a ses eleccions.
I jo, com tants espanyols, me deman avam que es pot fer amb un president que està disposat a esfondrar un edifici constitucional que tants anys i amb tant d’esforç ha costat aixecar.
De ver no hi ha mecanismes per detenir aquest individu qui, amb sa impunitat amb què es maneja, tant mal ha fet?
