Coses de menjar

Noticias relacionadas

Tiro al plato

Más noticias relacionadas

Aquesta precarietat és un càncer que pateixen moltes famílies treballadores, aquelles que no reben ajudes públiques i que es poden sentir excloses de l’estat del benestar i de l’escut social. Són les persones que s’enfaden quan veuen el president del Govern presumir de què l’economia espanyola va com un coet, que no es poden creure que Espanya lideri el creixement econòmic a Europa i que al final se senten estafats per un sistema que no els permet arribar a la qualitat de vida que creuen que es mereixen. Cada vegada sembla més evident que en aquests temps els doblers no es guanyen fent feina. Es poden guanyar amb les inversions especulatives, aconseguint una ocupació permanent a les administracions públiques, amb rendes de propietats inmobiliàries o jugant a la loteria, però formant part del que fa uns anys era la classe mitjana i ara torna a ser la classe treballadora, no es guanyen doblers suficients per a una bona qualitat de vida. La borsa de treballadors amb una vida precària cada vegada està més plena.

Els governants està clar que han de donar resposta a la marginació i a la pobresa que afecta a una minoria. La prova del cotó en una societat democràtica és com tracta les minories. Però aquesta línia d’actuació no basta. No es pot justificar l’acció d’un govern només per les lleis, els programes i els doblers que gasta per respondre a les demandes justes de grups minoritaris. Ha de treballar perquè la majoria social vegi reconegut el dret a la qualitat de vida fruit de la suor del seu treball.