Ignomínia

Ignominiós, que mereix el menyspreu públic més enèrgic, és el pacte que la presidenta Prohens ha subscrit amb Vox per aprovar el pressupost d’enguany i en el qual, una vegada més, la nostra llengua –i, entre d’altres temes, també la memòria històrica– ha estat moneda de canvi. El seu objectiu és clar: arraconar el català, encara més, de l’escola i de l’administració, segurament, els dos únics àmbits on encara està mínimament normalitzat. Açò sí, prèvia defensa de «las modalidades lingüísticas propias de cada isla» i del «bilingüismo», evidentment, en un acord escrit íntegrament en castellà perquè ja ni es molesten a dissimular que ni les unes ni l’altre els interessen el més mínim.

La nostra llengua és una llengua minoritzada, que perd parlants i situacions en què pot ser emprada perquè tenim una Constitució que blinda el castellà i ni tan sols esmenta pel seu nom «les altres llengües» de l’Estat. A les Illes, l’Estatut i la Llei de normalització lingüística són el marc legal que ens permet fomentar-ne l’ús i la consciència de comunitat lingüística. Tanmateix, els nostres governants actuals no només no ho fan sinó que malden per fer-la desaparèixer. Però una llengua no desapareix mentre tengui parlants i, la nostra, en té molts i molts de disposats a no renunciar a emprar-la i a lluitar contra l’autoodi més perillós.

«Coratge i fora son!», deia mossèn Alcover. Coratge i fora són per plantar cara, amb contundència i dignitat, al darrer atac a la nostra llengua.