Les llengües i l’Espanya de Díaz Ayuso

S’ha de reconèixer que Ayuso feu el que va dir que faria, ja que els dies abans digué clarament que en aquest tipus de reunions no s’havia d’emprar altres llengües que no siguin el castellà, i que fer-ho denotava un «cert provincialisme». Així és com qualifica cert sector de la dreta espanyola l’ús d’algunes de les llengües d’aquest país.

Noticias relacionadas

Platges, turistes i molts cotxes

Más noticias relacionadas

La falta de respecte d’Ayuso cap a la riquesa lingüística d’Espanya i als milions d’espanyols que les parlen és més que evident, en pensar i manifestar que la llengua castellana és superior a totes les altres. Quan cap llengua per si mateixa és més vàlida que una altra.

Però la qüestió de fons és qui és la presidenta de la Comunitat de Madrid per exigir a un altre president autonòmic l’idioma què ha de xerrar? Qui li ha donat aquest poder? N’Ayuso té el suport majoritari dels madrilenys, supòs que amb açò es deu sentir legitimada per donar carnet d’espanyolitat, ja que dins el seu univers mental Espanya és Madrid. Algú dins el seu partit, pel bé del PP i de les seves futures relacions amb altres formacions, li hauria de fer entendre que Espanya és un país divers i plural on uns 20 milions de persones (dues de cada cinc) viuen en territoris on conviuen dues llengües oficials, i que és Madrid la que és Espanya, però que el país és molt més que el que fan, pensen i xerren a Madrid. Més que res perquè si cala la idea que Madrid és Espanya, igual milions de persones acabaran no sentir-se identificats amb aquest país.